“Esperança, on ets? Aguditzem els nostres sentits i mantenim-nos en l’escolta perquè la puguem rastrejar, percebent el seu aroma aquests dies”. Així finalitzava el discurs de benvinguda de Jesús Díaz Sariego, OP, i Lourdes Perramon, OSR, president i vicepresidenta de la CONFER, respectivament, en l’obertura de la seva trenta-unena Assemblea General, que clourà el pròxim 29 de maig.
Una assemblea marcada per la mort de Francesc i l’assumpció al soli pontifici de Lleó XIV, per als quals els responsables de la vida consagrada a Espanya van tenir paraules d’afecte i esperança. “Volem expressar el nostre més profund agraïment al papa Francesc i al seu pontificat”, van subratllar.
“El papa Francesc ‘ens ha despertat al món’, lloc on Déu es continua encarnant, i ens ha acompanyat, especialment a la vida religiosa, amb gran saviesa profètica”, va glossar la presidència de CONFER, que va agrair “el seu servei a l’Església, com a successor de Pere, i la seva valentia a l’hora d’iniciar nous processos que ens permetin com a Església continuar sent pelegrins d’esperança“. Un rotund aplaudiment va ressonar en tota la sala.
“Al mateix temps, expressem la nostra felicitació i el nostre agraïment al papa Lleó XIV en l’inici del seu pontificat”, van remarcar abans de subratllar que “des de la vida consagrada reafirmem la nostra comunió amb el nou successor de Pere i amb tota l’Església”. “Al papa Lleó, igual que a Francesc, el sentim especialment pròxim des de la seva condició de religiós i també per la seva experiència com a superior major”, van incidir Perramón i Díaz Sariego. “La seva disponibilitat i servei —van prosseguir— ens conviden a assumir amb valentia i audàcia la responsabilitat d’oferir al conjunt de l’Església el do de cadascun dels nostres carismes, per a continuar construint junts des del servei als homes i dones del nostre món, especialment als més vulnerables i necessitats”.
També, en el marc del Jubileu, els dos representants de CONFER van assenyalar que “les congregacions volem viure renovant el nostre compromís” amb l’esperança, “un do que renova cadascun dels nostres carismes”. Precisament, l’esperança és el leit motiv d’aquestes jornades, que busquen “fer-nos preguntes i buscar junts les respostes, no tant de manera teòrica o esperant que ens vinguin de fora”.
En un discurs llegit a l’uníson, el dominic i l’oblata es van guiar pels deixebles d’Emaús, així com la seva frustració després de la mort de Jesús. “Se senten desconcertats, durant el camí moltes preguntes sense resposta. Però l’opció de ser capaços d’expressar, compartir i dialogar sobre la seva experiència de derrota els permet canviar la mirada, reconèixer la presència del ressuscitat i renéixer en l’esperança”.
Els d’Emaús, van clamar, “es van implicar en el seu propi discerniment; van confiar en el seu diàleg i es van donar suport mútuament”. “No es van quedar immòbils, van saber reaccionar a temps. Ho van fer en moviment, en peregrinació, en camí”, van subratllar. “Nosaltres, superiors majors, som ara aquests deixebles d’Emaús que van en camí, a vegades entre plors, obrint processos en les congregacions per a assegurar que l’Evangeli es continuï predicant i encarnat. No estem sols”.
Evolució en la vida religiosa
També van haver-hi paraules per a una CONFER que, com van admetre, “ha de continuar evolucionant perquè pugui servir millor davant els nous desafiaments que van sorgint en la vida religiosa”. Perquè, van subratllar, “estem assistint a importants canvis en el conjunt de les congregacions i que, en la realitat, ens concerneixen a tots i totes”, sabent que, com apuntava el papa Francesc, “ningú se salva tot sol”.
“La CONFER, per tant, necessita en aquest moment tan transcendental la seva pròpia renovació per a respondre millor a les demandes reals de la vida consagrada a Espanya”, van subratllar els líders de la vida religiosa a Espanya. “Sorgeixen nous desafiaments i necessitats que requereixen altres dinàmiques de funcionament. Hem de pensar-ho junts i en comunió. Estem vivint, com a vida religiosa, un altre moment històric que hem d’afrontar amb serenor i confiança en el Senyor”, compartint els talents.
Perquè “la nostra esperança és saber que Jesús no deixarà de tornar a confiar-nos els seus talents, una vegada i una altra, per a alleujar sofriment, per a ajudar a incrementar la quantitat d’amor en aquest món, per a encoratjar a viure. Que les pors i que la incertesa, que ens saluda a cada pas, no ens impedeixin trenar les nostres cordes, per teixir amb elles xarxes i aliances que cuiden, reparen, nodreixen i embelleixen vides”, van manifestar.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
