Aquest pròxim dilluns es complirà un mes des que les despulles del papa Francesc d’una multitudinària missa exequial a la plaça de Sant Pere del Vaticà, van rebre sepultura a la basílica de Santa Maria Major de Roma. Una de les quaranta persones que va ser present en aquell comiat íntim del papa argentí va ser el català Valentí Miserachs, mestre de capella emèrit i canonge de Santa Maria Major a Roma. “Vam tenir el privilegi, com a Capítol de la basílica, d’acollir el taüt del papa Francesc a l’entrada del temple, i d’acompanyar-lo fins al lloc de la sepultura”, detalla el prevere, que reconeix haver viscut aquella cerimònia “amb molta pau i serenitat, pregant per l’etern repòs del sant pare Francesc”.
Dotze dies després de la sepultura del pontífex argentí, els cardenals reunits en conclave van elegir Robert Francis Prevost com a 267à papa de l’Església catòlica, que va adoptar el nom de Lleó XIV. “Espero que Lleó XIV continuï maldant per la pau al món i pels grans temes afrontats per Francesc; i que afavoreixi un retorn a la centralitat al Crist, l’atenció al clergat i, també, una major atenció a la litúrgia i a la música sacra”, apunta Miserachs, que veu en el papa nord-americà “un home de Déu i de profunda formació i espiritualitat”. “Lleó XIV és un autèntic regal de l’Esperit Sant, és el papa dels nostres temps. Sabem prou que ha estat a primera línia en la missió i enmig dels més pobres. Ha estat molt estimat en les terres del Perú i serà estimat arreu del món”, sentencia el prevere i músic.
“Sempre he viscut tenint un peu aquí i un peu allà”
La vida i trajectòria de Valentí Miserachs, mestre de capella emèrit i canonge de Santa Maria Major de Roma i exdirector del Pontifici Institut de Música Sacra de Roma (1995-2012), es concreta entre Roma i el seu poble natal, Sant Martí Sesgueioles (Anoia). Aquest sacerdot català és, a més, compositor i director de cant coral i ha destacat en l’àmbit de la música sacra. Alguns l’han qualificat de “el mestre de mestres de la música litúrgica” i compta amb diversos reconeixements nacionals i internacionals, entre els quals es troben la Creu de Sant Jordi el 2001 i el de títol de protonotari apostòlic. Miserachs ha estat 46 anys mestre de Capella a la Basílica papal de Santa Maria Maggiore, on Giovanni Pierluigi da Palestrina, considerat clàssic de la música polifònica, va desenvolupar la mateixa funció durant el segle XVI.
Vocació sacerdotal des del baptisme
Miserachs rep l’Agència Flama al seu estudi de Sant Martí Sesgueioles amb la seva especial bonhomia i fumant els seus inseparables cigars toscanos. “Nostre Senyor em va infondre la vocació sacerdotal des del moment que em van batejar i no n’he tingut mai cap dubte, però l’ambient familiar també devia influir”, diu només iniciar la conversa. Va començar a estudiar piano des de ben petit i a l’edat de vuit anys ja feia d’organista al seu poble. A onze anys va entrar al seminari de Vic i després d’aquesta primera etapa va viatjar a Roma on va aprofundir més en l’estudi de la música i la teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana. Recorda l’anècdota de quan havia de retornar a Catalunya, els seus mestres li van dir: “Però que no veu que vostè s’ha de quedar a Roma?”. Miserahcs, que aleshores ja era organista a Sant Pere del Vaticà, un càrrec que va ostentar del 1975 al 1980, va preguntar a Ramon Masnou, bisbe de Vic, si es podia quedar a la Ciutat Eterna. “No m’oposaré a l’Esperit Sant”, va respondre el prelat.
Nomenament al Pontifici Institut de Música Sacra
Al llarg de disset anys (1995-2012), Miserachs va ser director del Pontifici Institut de Música Sacra de Roma. La proposta per ocupar el càrrec li va arribar després del seu pas per l’escola de música Tomás Luis de Victoria, de la qual va ser un dels fundadors i on va ensenyar durant uns vint anys. En un viatge al Líban el juny de 1995, li va telefonar un capellà i li va dir que el nomenament com a director a l’Institut estava bloquejat “perquè algú s’hi oposava des de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu i que telefonés al president de la República d’Itàlia, en aquell temps Oscar Luigi Scalfaro, amb el qual ens teníem franquesa”. Miserachs va trucar el mandatari des de la ciutat de Baalbek, al Líban, una zona fortament militaritzada en aquella època. “Em va sortir el mateix president i li vaig comentar que el meu nomenament de director a l’Institut estava bloquejat”. Quan Miserachs va tornar a Roma, va poder firmar el seu nomenament de manera immediata. “D’aquesta manera vaig entrar com a director al Pontifici Institut de Música Sacra, amb una trucada des d’un campament militar al Líban al president de la República, per això sempre he dit que tot plegat és bastant rocambolesc”, recorda.
El degà dels catalans a Roma
El degà dels clergues catalans a Roma ha actuat en diverses ocasions com a mitjancer entre Catalunya i el Vaticà i, sobretot, quan la Generalitat de Catalunya ha volgut establir relacions diplomàtiques amb la Santa Seu. Un fet al qual Miserachs treu importància. “No crec que hagi tingut influència, dissortadament, tant de bo que n’hagués tingut; ara bé, fer de mitjancer amb alguna qüestió, doncs sí”. D’aquestes col·laboracions entre el Vaticà i Generalitat recorda, per exemple, l’organització conjunta dels actes commemoratius dels trenta anys de la mort d’Higini Anglès, o la restauració de l’orgue a la Sala Acadèmica de l’Institut.
Miserachs evoca com des de la Direcció General d’Afers Religiosos intentaven ser rebuts per la Secretaria d’Estat del Vaticà, però no es va aconseguir mai. Recorda com els acompanyava al Vaticà i sortia l’assessor de la Secretaria d’Estat, però quan en demanaven l’accés sempre responien que només rebien estats com Espanya. “S’ho miraven molt, hem estat sempre un “os fora de lloc”, una qüestió incòmoda”, rememora. En continuar parlant de les relacions Catalunya – Vaticà subratlla que “no ens pensem que el Vaticà podria ser favorable a una Catalunya independent, però si arribés, ho reconeixeria com han fet amb altres estats.”Miserachs creu que les relacions entre la Generalitat i el Vaticà han millorat i els polítics catalans, ara, hi tenen més accés.
Respecte a les relacions particulars amb els papes, el prevere i músic català va conèixer Pau VI, Joan Pau I, Joan Pau II, Benet XVI i Francesc, però reconeix que va tenir més relació amb Wojtyla i Ratzinger. D’aquest últim recorda que hi va mantenir una relació més estreta abans de ser papa, perquè l’alemany era “un gran melòman”. Fins i tot, van intentar plegats impulsar un organisme pontifici que tingués cura de la música litúrgica “però quan va arribar a papa d’això no se’n va parlar més”, assenyala.
Tot i els seus gairebé seixanta anys vivint a Roma, Valentí Miserachs sempre ha tingut clares les seves arrels catalanes. Aquestes arrels que va conrear al seu poble, Sant Martí Sesgueioles, de la mà del seu mestre de música de la infància, Francesc Vives, el Cisquet, el qual li va despertar la vocació musical que ha treballat tota la vida, en la docència, la composició i en el cant coral, sobretot dintre el camp de la música sacra. El seu extens currículum musical l’ha convertit en un referent de la música litúrgica, avui en dia massa oblidada, tal com reivindica ell mateix.
En la missa a la capella de Sant Valentí a Sant Martí Sesgueioles del febrer, que Miserachs sempre presideix, parlem amb la gent de la seva vila i el defineixen com “una eminència en l’àmbit de la música” i que té “un tarannà molt planer i senzill”. Altres veïnes de Calaf i de Sant Martí Sesgueioles recorden com, gràcies a ell, van poder participar en el seu últim oratori “Diàleg Patriarcal”, l’any 2019, a la basílica papal de Santa Maria Major. Valentí Miserachs és un sacerdot polifacètic que ha deixat empremta a la basílica de la seva vida, però com reivindica ell mateix “quan sóc a Roma continuo sent fill de Sant Martí Sesgueioles, sempre i a tot arreu!”.
