1 Escolteu els qui viviu lluny, a les illes!
Estigueu atents, pobles llunyans!
Abans de néixer, el Senyor em va cridar,
va pronunciar el meu nom
quan era a les entranyes de la mare.
2 Ha fet dels meus llavis una espasa tallant,
m’amaga a l’ombra de la seva mà.
M’ha convertit en una fletxa aguda,
ben guardada en el seu buirac.
3 M’ha dit: «Ets el meu servent;
en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.»
4 Jo pensava: «M’he cansat en va,
he consumit per no res les meves forces.»
Però el Senyor té a les mans la meva causa,
el meu Déu m’ha guardat la recompensa.
5 Ara ha parlat el Senyor,
ell que m’ha format des del si de la mare
perquè fos el seu servent,
perquè fes tornar cap a ell el poble de Jacob
i aplegués Israel al seu voltant.
Als ulls del Senyor jo soc preciós;
el meu Déu és la meva força.
6 M’ha dit: «És massa poc que siguis el meu servent
per a restablir les tribus de Jacob
i fer tornar els supervivents d’Israel.
Jo t’he fet llum de les nacions
perquè portis la meva salvació d’un cap a l’altre de la terra.»
Salm 139,1-3.13-15.
1 Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,
2 saps prou bé quan m’assec o quan m’aixeco.
Descobreixes de lluny estant els meus propòsits,
3 veus si camino o si reposo,
et són coneguts tots els meus passos.
13 Ets tu qui m’has format les entranyes,
m’has teixit en el ventre de la mare.
14 Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,
les teves obres són meravelloses:
ho reconec amb tota l’ànima.
15 Res del meu cos no et passava per alt
quan jo m’anava fent secretament,
quan em brodaven en el fons de la terra.
Fets 13,22-26.
22 Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d’ell, digué:
»— M’he fixat en David, fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor, que realitzarà tot el que jo vull.
23 »De la descendència d’ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús. 24 Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d’Israel un baptisme de conversió. 25 Joan, quan acabava el seu camí, deia:
»—Jo no soc pas el qui vosaltres penseu. Després de mi ve aquell a qui no soc digne de deslligar les sandàlies.
26 »Germans, descendents del llinatge d’Abraham i tots vosaltres que creieu en l’únic Déu: és a nosaltres que s’adreça aquesta paraula de salvació.
Lc 1,57-66.80.
57 Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill. 58 Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.
59 Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. 60 Però la seva mare s’hi va oposar dient:
—No! S’ha de dir Joan!
61 Ells li replicaren:
—Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!
62 Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. 63 Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. 64 A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu. 65 Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, 66 i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?»
Realment, la mà del Senyor era amb ell.
80 L’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.
