Des que el papa Francesc va ingressar el passat 14 de febrer a l’hospital policínic Gemelli, la ciutat de Roma es desperta cada dia, enmig de l’arribada de milers de pelegrins pel Jubileu, amb la sensació de “calma tensa” que provoca “tenir un líder espiritual i, a la vegada, polític, en un dels moments més delicats de la seva vida”. Aquesta és la principal percepció que en té l’organista de la basílica de Sant Pere del Vaticà, Josep Solé (Sabadell, 1974), cada vegada que surt de casa per anar al seu lloc de feina i constatar que, “a diferència del que es percep al carrer, a l’interior dels edificis eclesiàstics la sensació és només tensa“.
Qui va estar darrere de les notes musicals escoltades durant el funeral de Benet XVI, el gener de 2013, reconeix que és important “observar amb deteniment aquest moment de la història, sense caure en la temptació de pensar en desenllaços fatals”, per tal, com assenyala, de “viure amb afecte el present i amb un desig de pregària constant per la salut del pontífex”. Aquesta és l’actitud, hi rebla, que mostren milers de persones que, atretes pel Jubileu, “converteixen l’Hospital Gemelli en una etapa del seu pelegrinatge“.
“Si arriba el tràgic moment”, continua, “em tocarà a mi ser l’organista del seu funeral, per bé que no sigui una situació agradable per a ningú”. Però Solé prefereix, de moment, no avançar-se a res ni especular sobre el que li hagi de succeir a un Papa que “sempre està en les converses que tots els treballadors de la Santa Seu mantenim en els nostres cercles íntims”. I precisa: “Sempre diem que el Papa ha fet això o que el Papa ha dit o recomanat allò altre; en canvi, ara, toca dir que el Papa ha millorat o ha evolucionat“.
“Als mitjans italians, la salut del Papa eclipsa tots els altres temes”
Una altra catalana a Roma és Isabel Turull (Barcelona, 1960), professora de català a la Università degli Studi di Roma “La Sapienza” des que va aterrar a la Ciutat Eterna amb vint-i-sis anys. A pesar de definir-se com “una persona militant de l’agnosticisme”, qui va ser presidenta de l’Associació de Catalans a Roma manté que “la salut del Papa preocupa tant als treballadors del Vaticà i als catòlics, en general, com a les persones que no som cap de les dues coses“. “D’algú altre potser no diríem el mateix —indica Turull—, però l’argentí és capaç de generar expectació i preocupació a tota classe de persones, aquí i al món“.
Conscient que, des de la zona zero, “hi ha mitjans de comunicació que han convertit la salut del Papa en un tema que eclipsa tots els altres que continuen succeint”, la barcelonina sosté que la transcendència històrica va associada sempre a moments com aquest, en què “els canvis semblen més a prop que mai”: “Sigui ara o sigui més endavant, en el cas d’estar en un moment previ al canvi de pontificat tothom, poc o molt, recordarà en un futur el que estigui fent aquests dies“, reflexiona aquesta docent resident a Roma.
“Hem de saber revisar tot el que hem après de Francesc”
La “marcada” personalitat de Francesc, que durant el seu pontificat “ha estat capaç d’exposar-se tan fàcilment a tantes capes socials diferents”, és un dels trets que també assenyala el prevere Gerard Jiménez (Girona, 1988), present a la capital italiana, on va ser ordenat el 2017, i membre d’un dels departaments espirituals a la cúria de l’Opus Dei. “Gràcies a la seva actitud de mostrar-se a prop de tothom, ara està rebent l’escalf de tota aquella gent que està agraïda amb el seu esforç i la seva dedicació”, diu.
La sensació de trobar-se “al final d’un camí”, al marge que el Papa pugui girar full i continuar la seva vida amb normalitat, es fa present en els pensaments de Jiménez, per a qui “moments com aquest ens han d’interpel·lar per a revisar sobre tot allò que hem après amb Francesc i els elements més destacats del seu pontificat que poden ajudar-nos en les nostres vides, independentment de ser catòlics o de no ser-ho”, conclou.
