La cripta del convent caputxí de Pompeia, decorada amb pintures del caputxí fra Efrem de Kcynia que recreen passatges genuïns de la vida de sant Francesc d’Assís, va acollir aquest dimarts 21 d’octubre la presentació del nou llibre de fra Valentí Serra de Manresa, titulat Begudes pairals i conventuals. Secrets i tradicions, volum 19 de la popular col·lecció ‘A la caputxina’, d’Editorial Mediterrània.
“El fet de menjar i beure són de gran importància perquè afecten la totalitat de l’experiència humana”, assegura a Flama l’autor del llibre, que en la presentació va estar acompanyat per fra Jordi Cervera, director de l’esmentada col·lecció i fra Jesús Romero, ministre provincial dels caputxins.
Aquesta nova obra del caputxí català recorre el temps del neolític, passant per la romanització peninsular i per les novadores propostes viticultores dels monjos cistercencs. També fa esment dels elixirs, ratafia i “vi dels àngels” dels frares caputxins, recordant que les propostes gastronòmiques de la cuina de convent “ensenyen a menjar i a beure d’una manera sanitosa, sòbria i assenyada”.
Més enllà dels aspectes estrictament materials a propòsit dels queviures a cuinar o ingerir per tal d’assegurar el sosteniment del cos, segons el caputxí, el menjar i beure afecten també “la dimensió espiritual, ja que impliquen afrontar el repte de la moderació i austeritat davant dels aliments i les begudes i així, tot posant límits als excessos, garantir una bona salut del cos i de l’ànima.
Sabors propis de la cuina catalana
Begudes pairals i conventuals. Secrets i tradicions mostra la continuïtat entre història, cultura i espiritualitat al voltant del menjar i la beguda. “Aquest factor —diu el caputxí— es percep en la pervivència dels gustos i sabors propis de la cuina catalana condicionats pel peculiar celler d’arrel romana que, al llarg dels segles, malgrat la pèrdua de nombrosos ceps autòctons causats per la fil·loxera a finals del segle XIX, han produït una tipologia de vi que ha perviscut en la nostra cultura bíblica i mediterrània tan lligada al pa, a les hortalisses, al vi i a l’oli”.
L’acte de presentació del llibre va finalitzar amb una degustació per part dels nombrosos assistents de la Ratafia de l’Ermità, fet que va permetre a fra Valentí gaudir del fet de poder recuperar dels arxius i donar vida a una recepta de finals del segle XVIII que havien practicat els antics caputxins, i que produeix una ratafia excel·lent, diferent de la que es fa actualment, ja que s’elabora amb un reduït nombre d’herbes i que la fa gustosa i amb un tast lleuger. “Amb la ratafia de l’Ermità s’ha trobat una manera discreta de fer entrar la figura del frare caputxí —en la coneguda imatge del popular fra Ramon, l’ermità dels Pirineus— a nombroses llars de casa nostra”, conclou el religiós català.
