La revista geopolítica italiana Limes va dedicar íntegrament el seu número de juny al nou papa Lleó XIV, amb una edició especial titulada Il rebus di papa Leone. Presentada l’1 de juliol a l’Ambaixada d’Itàlia davant la Santa Seu, la publicació reuneix reflexions sobre el perfil i les primeres accions del pontífex. L’acte, recollit pels mitjans vaticans, va comptar amb la participació del cardenal vicari Baldo Reina, del director de la revista Lucio Caracciolo i de la cartògrafa Laura Canali, que van debatre els continguts del volum i la complexitat del moment històric que viu l’Església.
La portada del número, obra de Canali, mostra un món dividit, on un element central —groguenc, com un sol o una flor— simbolitza la possibilitat d’un canvi profund. Inspirada en la salutació de pau que el Papa va adreçar al món just després de la seva elecció, la il·lustració pretén representar l’esperança que, sota el seu lideratge, el món pugui deslligar-se dels esquemes rígids del poder i obrir-se a nous horitzons.
Durant la presentació, es va destacar l’impacte del primer gest públic del papa: un clam per la pau en un context marcat per conflictes bèl·lics successius. Reina va subratllar que Lleó XIV “porta dins seu una suma d’experiències valuoses: les seves arrels europees, la seva coneixença de la realitat nord-americana i la seva trajectòria com a missioner a Amèrica Llatina i superior general dels agustins”. Un perfil que, segons ell, el capacita per liderar l’Església amb visió global i sensibilitat pastoral.
Reina també va remarcar que el Papa té una experiència dins la cúria romana. La seva espiritualitat agustiniana es tradueix, segons el cardenal, en una actitud centrada en Crist, la fraternitat i l’harmonia. “És un home que ja dóna signes concrets de voler construir unitat en una Església amb tensions internes”, va dir, tot esmentant reptes que afronta el pontífex com ara “la crisi de vocacions, la reforma del govern eclesiàstic, la centralitat de les perifèries i la continuïtat amb el llegat del papa Francesc”.
Lucio Caracciolo, per la seva banda, va insistir en el fet que la Santa Seu és també una entitat geopolítica, amb presència arreu del planeta. Aquesta dimensió no entra en conflicte amb la seva espiritualitat, sinó que en deriva directament. A l’editorial Leone il piccolo, Caracciolo cita la primera homilia del Papa, on afirmava que el qui exerceix autoritat ha de fer-se petit perquè Crist sigui glorificat. Així, segons ell, s’apunta a “una Església menys centrada en la figura del líder i més capaç de funcionar en comunió”.
En aquest sentit, l’editor de Limes conclou que “Lleó XIV pretén ser un pastor que vol posar els fonaments d’una Església més col·legiada, amb una estructura on la responsabilitat es comparteixi”. I, sobretot, “un papa que recorda que la pau, sovint banalitzada, és avui una paraula radicalment contracultural”. “Aquesta insistència en la pau, en plena era de retòrica bèl·lica, podria ser la clau per resoldre, simbòlicament, el gran rebus del nostre temps”.
