A pesar de no conèixer-se, aquest dissabte tots quatre eren a Roma i vivien amb la mateixa satisfacció la seva vocació diaconal. Amb motiu del Jubileu dels Diaques celebrat aquest cap de setmana a la ciutat eterna sense el papa Francesc, el quart dels 36 previstos en el marc del Jubileu 2025, els diaques Luis Manuel Pérez, Josep Maria Gómez, Antonio Moya i qui aquest diumenge és un dels tres espanyols que rep l’ordenació diaconal a la basílica de Sant Pere, Manuel Rico, han viatjat a Roma aquests dies des de Lleida, Sant Feliu de Llobregat, València i Jaén, respectivament, per viure aquesta experiència jubilar.
El primer que arribava a la capital italiana era Josep Maria Gómez (Barcelona, 1953), qui actualment exerceix el seu ministeri a Viladecans, al Baix Llobregat, i de dilluns a dijous participava en la Conferència Internacional d’Estudis, organitzada cada quatre anys pel Centre Internacional per al Diaconat. “Ens ha servit per constatar una reafirmació en el tema de la sinodalitat, mitjà per implicar eficaçment el diaca en els aspectes relacionats amb el servei de la caritat“, argumenta aquest barceloní, representant de tots els diaques de la seva diòcesi des que es va crear, el 2004: “Amb el guiatge del bisbe [emèrit] Agustí Cortés, hem procurat que la qualitat diaconal fos més important que la quantitat de vocacions”, reflexiona.
“Al meu país, els diaques són estranys i desconeguts”
La sensibilitat per implantar aquest ministeri no ha estat la mateixa a l’arxidiòcesi de Barranquilla, a Colòmbia, on es va formar Luis Manuel Pérez (Villavicencio, 1984) abans d’establir la seva residència a Lleida i de ser ordenat el 2022. “A Espanya, tot i tenir diòcesis sense diaques, la feligresia té nocions del seu ministeri; en canvi, en diòcesis del meu país, aquesta vocació és estranya i desconeguda“, diu el també director del Departament de Patrimoni Immobiliari del Bisbat de Lleida, que aquest dissabte travessava la Porta Santa de la basílica vaticana en un pelegrinatge encapçalat per l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, membre de la Comissió per al Clergat i els Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola.
“Aquesta experiència jubilar ens ajuda a aclarir dubtes i recels”
Mentre els dos diaques ordenats a Catalunya participaven després en la Trobada Internacional “Diaques en una Església Sinodal i Missionera: ser testimonis de l’Esperança” a l’Auditori Conciliazione de Roma, on intervenien diaques com ara el barceloní Aureli Ortín, un dels quaranta diaques de l’arxidiòcesi de València, Antonio Moya (Múrcia, 1966), gaudia d’aquesta vivència jubilar al costat de la seva dona a la basílica de Sant Pere. Per a aquest diplomat en ciències religioses i avi d’una nena, “el contacte estret amb els diaques llatinoamericans i les seves esposes ens ha enriquit a tots, i ha obert noves perspectives per renovar el nostre ministeri i ajudar a aclarir dubtes i recels percebuts des de moltes diòcesis del món”.
Era també a la basílica de Sant Pere on l’aspirant a diaca i treballador d’una botiga d’electrodomèstics, Manuel Rico (Jaén, 1963) preparava al costat d’uns altres 22 aspirants (del Brasil, Colòmbia, França, Mèxic, Itàlia, Polònia i dels Estats Units) els assajos de la seva ordenació diaconal d’aquest diumenge, a càrrec de l’arquebisbe Rino Fisichella, proprefecte del Dicasteri per a l’Evangelització. “Estic acabant la llicenciatura al Seminari de Granada i després d’una votació vaig ser triat perquè m’ordenessin a Roma”, assegura Rico, casat i amb dos fills. “Amb ells —continua— viuré aquesta experiència, tot i no fer-ho al costat del Papa”.
“Serà una experiència agredolça per no comptar amb el papa Francesc”
Tot i que Rico no pugui ser ordenat per Francesc, és conscient que el més important per a ell és “fer-ho on més es respira l’essència del cristianisme”. Lluny queden, com admet, els anys en què el diaconat va ser recuperat gràcies al Concili Vaticà II i “es va plantar una llavor perquè puguem arribar fins aquí“.
En aquest sentit, per a Luis Manuel Pérez, “a pesar que el pontífex no pugui ordenar-lo, continua sent especial pel context en què s’emmarca la celebració“, mentre que per a Josep Maria Gómez l’ordenació de Rico i dels altres candidats a diaca “és motiu de gran alegria interior, a prop de la tomba de Sant Pere, en un temple envoltat d’història i en la seu d’una Església que és signe de l’amor de Déu a la humanitat“.
“Jo tinc molt recent la meva ordenació —conclou Moya, qui és diaca des del passat 25 de gener—, i puc afirmar que és una experiència absolutament desbordant, en què la Gràcia recobreix i dignifica la petitesa amb què ens apropem a aquest regal d’haver estat escollits per fer present a Jesucrist com a servents“.
