El juny ha arribat a Vic amb la celebració del primer aniversari de l’espai d’interpretació artística, a la Catedral de Sant Pere Apòstol, de peces que el seu autor, Josep Maria Sert (1874-1945), va pintar dels 24 als 70 anys, quan va morir. Un pintor que, en cap cas, s’imaginava que totes elles acabarien trobant-se a l’interior d’una antiga sagristia, on “es pot dir que tenim murals fets per les mateixes mans amb què es van fer d’altres que avui en dia llueixen en indrets tan destacats com el Waldorf Astoria o el Rockefeller Center [tots dos, edificis situats a Nova York], així com en palaus i castells de mig món”, com presumeix el tècnic de patrimoni cultural del Bisbat de Vic, Guillem Mercadal, qui explica a Flama els detalls d’una sala convertida en el quilòmetre zero de l’obra d’un dels millors muralistes del seu temps, l’Espai Sert.
“Però era tanta l’estima de Sert per la catedral que cap construcció on van poder anar a parar les seves obres va poder fer-li ombra”, agrega aquest expert mentre repassa els elements que conformen aquest nou atractiu cultural per a la ciutat, en un temple que va captivar el cèlebre i cotitzat artista barceloní: mentre els seus frescos decoren bona part de la catedral, és en aquesta altra part, a la qual s’accedeix des del deambulatori, on es troben, per exemple, dos grans esbossos de 1906 que servien a Sert com a targeta de presentació davant del bisbe Josep Torras i Bages per impregnar el seu art en l’edifici vigatà.
Considerat el millor muralista del món durant els primers anys del segle XX, no va viure, però, en la millor època per ser artista: “Quan és a París, deixa de tenir treballadors al seu taller perquè se’n van a la guerra [la Primera Guerra Mundial] i, quan torna a Vic per executar el seu projecte, una altra guerra [la Guerra Civil] estronca tots els seus plans artístics”, remarca Mercadal a pocs metres d’on el foc va cremar, durant aquest últim episodi bèl·lic, una part del que Josep Maria Sert havia ideat per al temple on està enterrat.
“L’obra de la seva vida”, com defineix Mercadal un paisatge muralístic protegit per unes parets que han acompanyat des de l’art romànic fins al neoclàssic, passant pel gòtic i el barroc, va ser feta a Vic “per al client més pobre que Sert tenia”, diu el tècnic en referència a l’Església vigatana, subratllant una expressió feta servir pel mateix artista. Una Església a la qual va dedicar, fins i tot, una maqueta per poder avançar als possibles mecenes com voldria enllestir la catedral. Una acció, però, que no va donar els seus fruits.
