Mentre aquest diumenge 1 de juny se celebrava al Vaticà la missa de clausura del Jubileu de les famílies, els nens, els avis i la gent gran, en què Lleó XIV manifestava que totes aquestes franges d’edat “forgen el futur dels pobles“, remarcant el paper dels “matrimonis” que són “exemple de coherència i amor educant en llibertat”, a la diòcesi de Tortosa aquesta celebració jubilar vivia el seu punt àlgid el dia anterior, en el marc d’una jornada que arrencava al Seminari de la capital ebrenca i acabava, després, a la seva catedral.
I d’una festa en què, a més, el matrimoni format per Xavier Canudas i Blanca Cid (ell, nascut a Reus, i, ella, a Roquetes) acabava catalogant d'”exitosa” la seva primera gran aportació diocesana després de ser nomenats pel bisbe Sergi Gordo, en començar aquest curs eclesial, com a responsables de la delegació de Família i Vida, si bé la seva vinculació amb ella va sorgir poc després de casar-se, fa prop d’una dècada.
Així, fins a un centenar de persones, la majoria d’elles acompanyades de fills, pares o avis, no només van estar en comunió amb l’ambient jubilar i la pujada del mercuri que es vivia a la Ciutat Eterna durant tot el cap de setmana, sinó també amb la idea amb què naixia aquesta trobada diocesana: “En les dues conferències que hem pogut presenciar al matí”, admetia Canudas, “tant el degà del capítol catedralici, Víctor Cardona, com el catedràtic sevillà José Antonio Langa, a qui admiro per la manera com s’expressa, ens han enriquit amb uns coneixements clars sobre la concepció de la família com a font de solidaritat”.
Compartint l’expressió utilitzada pel pontífex, Canudas i Cid, pares d’una nena de set anys a qui els dos procuren fer créixer “a partir de la transmissió de la fe i de veure en Jesús un Déu, un cap i un pastor”, manifestaven a Flama el neguit de continuar apostant per un objectiu amb actes com el de dissabte: “La família cristiana és capaç de forjar un vincle que esdevé una clau social i espiritual, i que obre la millor porta davant d’un món curull de reptes als quals hem de saber respondre, com ara el de la secularització, les dificultats per fer una pastoral familiar adequada, o la imposició de noves ideologies”, reconeixien.
“Si el bisbe Sergi vol famílies fortes, nosaltres el seguirem”
Aquest matrimoni, que es denomina com a “promotor de la fe en l’Església domèstica”, va tornar a esdevenir aquest cap de setmana la representació d’un equip de pastoral que en la diòcesi de Tortosa observa “molt camp per a recórrer”: “Per bé que el territori sigui extens, estigui partit en comunitats administratives o, fins i tot, dogmes diferents [en relació amb l’espai diocesà situat en la Comunitat Valenciana], i que, en ell, es tinguin localitats demogràficament diferents, a Tortosa ens caracteritzem per saber ‘pasturar’ amb unió i observant-nos, al cap i a la fi, com una gran família“, assenyalaven els dos.
“Una gran família” que, per a Canudas, ha sabut respondre “bé” a les invitacions i els reclams, “també familiars i compromesos”, afirma, d’un bisbe que durant el seu ministeri episcopal “s’està arromangant“. “És un prelat molt proper, s’implica, escolta i parla amb tothom”, afegeix el tortosí, per a qui “si el bisbe Sergi continua amb la mateixa voluntat de crear famílies fortes i vol treballar, nosaltres el seguirem”.
