Amb el llibre Sonen les campanes. Història, llenguatge i tradició, els historiadors Jordi Sacasas i Nil Rider ofereixen “per a tots el públics” una obra singular, que posa veu a un patrimoni cultural sonor sovint oblidat. Elaborat a proposta de l’editor Norbert Tomàs, de la mà d’Edicions Morera, el text té la voluntat d’oferir una visió accessible però rigorosa sobre les campanes, els seus usos, significats i evolució al llarg de la història.
El text recorre el camí de les campanes des dels seus orígens —quan no tenien finalitat religiosa sinó comunicativa— fins a la seva funció actual, passant per la seva entrada a Europa i la seva consolidació com a símbol litúrgic i social. “L’evolució més significativa potser ha estat la represa del toc manual des del 1970 fins ara”, afirmen els autors, remarcant la consciència creixent sobre el seu valor en el paisatge sonor comunitari. Això suposa una mirada renovada que entén les campanes com a part indestriable del patrimoni material i immaterial.
Tot i l’interès creixent, la conservació d’aquest patrimoni encara presenta reptes. “Les campanes, en molts casos, resten a l’espera de la inversió”, expliquen, tot remarcant que abans de restaurar una campana cal garantir l’estabilitat estructural de les esglésies. Però el repte més gran és conceptual: “Hi ha una compartimentació en la qual entenem el món. No es pot entendre el campanar sense campanes ni les campanes sense tocar.” Per això, proposen una visió integral com la que s’ha dut a terme al campanar de Santa Maria de Mataró, on s’ha restaurat l’edifici, els instruments i la pràctica sonora.
El llibre també reivindica el “llenguatge sonor” de les campanes, fonamental en la vida comunitària abans de l’era digital. “Era el mitjà de comunicació local més potent que hi havia”, recorden, i no només per a usos religiosos: avisos de foc, crides al sometent o fins i tot l’arribada del carro del peix es marcaven amb els seus tocs. Aquesta capacitat de comunicar a través del so confereix a les campanes un simbolisme profund que defineix la identitat de cada poble: “Tots els pobles es distingeixen pel seu campanar i els seus tocs.”
Tot i la declaració del toc de campanes com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2017, Nil Rider i Jordi Sacasas es mostren crítics amb l’impacte real d’aquesta mesura: “Cap, com tampoc el va tenir la declaració de la UNESCO de fa un parell d’anys… són copets a l’esquena que no protegeixen ni afavoreixen cap altra mesura”. Aquesta afirmació, segons els experts, posa de manifest la necessitat de “passar de les paraules als fets, amb polítiques públiques que vetllin de manera efectiva per aquest patrimoni“.
El llibre és també un compendi de curiositats que atrapen el lector. Parlen, per exemple, del pa de sucre, la forma interior que adopta el motlle de sorra i argila durant la fabricació d’una campana, o del papamosques, l’autòmat de la catedral de Burgos que obre la boca cada cop que sona l’hora. També hi apareixen anècdotes com la de la Tsar Kolokol, la campana més gran del món, que mai no ha sonat perquè es va esquerdar abans de ser penjada.
Per completar el viatge, Sonen les campanes inclou un ric repertori d’imatges que ajuda a visualitzar l’univers campaner i fan de l’obra una guia visual i pedagògica. “Si l’agafa algú que no ha sentit pràcticament mai parlar de campanes, n’aprendrà coses, i si el llegeix algú que coneix bé aquest món, també”, conclouen. El llibre és una invitació a escoltar, veure i comprendre un patrimoni viu que encara pot ressonar amb força en la nostra societat.
Primeres presentacions del llibre
El llibre va ser presentat per primera vegada el passat diumenge 26 d’abril de 2025 en el marc de la 38a Trobada de Campaners a Os de Balaguer (la Noguera). Les pròximes presentacions previstes seran dijous 18 de juny de 2025 a Barcelona durant les Festes del Corpus, a la Casa Pia Almoina (Pla de la Catedral) i, més tard, a Tarragona, Cervera, Badalona, Mataró, la Vall d’en Bas, Valls, entre d’altres localitats. Per a més informació i detalls sobre les presentacions es pot consultar el web d’edicions Morera.
