El Servei Jesuïta a Migrants (SJM) va presentar davant el Congrés dels Diputats de Madrid el passat 29 de setembre Arrels rere els murs, quinzena entrega dels seus informes anuals sobre la situació als Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) a Espanya durant el 2024. Entre aquests centres es troba el de la Zona Franca de Barcelona, que va ser el segon que més persones va internar al llarg de l’any (371 homes i 68 dones). Segons aquesta xarxa d’entitats de la Companyia de Jesús, aquests centres continuen vulnerant drets fonamentals de persones migrants que, en molts casos, ja tenen un “fort arrelament social i familiar” al país. L’informe posa èmfasi en la manca de proporcionalitat i en l’ús innecessari de la privació de llibertat com a eina de gestió migratòria.
El document va ser presentat aquest passat dijous 2 d’octubre a l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona per part de Maria Coll, directora de la Fundació Migra Studium, l’entitat dels jesuïtes que coopera en la xarxa del SJM des de Barcelona; Iván Lendrino, coordinador de l’informe i membre de Centros Pueblos Unidos, a Madrid; Josetxo Ordóñez, advocat i coautor de l’informe; Cel Far, educadora social i voluntària de la Fundació Migra Studium, i Saida Francia, voluntària de l’equip de visites de Migra Studium al CIE de Zona Franca.
L’any 2024, 6 CIE van estar operatius (Madrid, València, Múrcia, Barcelona, Las Palmas i Algesires), amb 1.863 persones internades, una xifra inferior a la de l’any anterior. Tot i això, s’hi va registrar un augment significatiu de dones i de casos de vulnerabilitat especial. La majoria dels internaments (83,9%) van ser ordenats per motius d’expulsió, mentre que un 16,1% ho van ser per devolució. L’informe també revela que gairebé el 60% de les persones internades portaven entre 1 i 7 anys vivint a Espanya, en molts casos amb vincles familiars i laborals consolidats.
El SJM denuncia que gairebé la meitat de les persones internades no van ser finalment repatriades, cosa que posa en dubte la necessitat d’aquestes mesures. A més, s’hi van detectar múltiples vulneracions de drets: manca d’accés efectiu a l’assistència legal, problemes en l’atenció sanitària, inclosa la salut mental, i limitacions greus en la comunicació amb l’exterior. A tot això s’hi sumen situacions greus com intents d’autolesió, denúncies de males praxis i una alarmant falta de transparència en els procediments.
L’informe també alerta que els CIE continuen fora del debat públic i polític, en un moment clau marcat per la reforma de la Llei d’Estrangeria i l’aplicació del nou Pacte Europeu de Migració i Asil. La construcció d’un nou CIE de grans magnituds a Algesires preocupa especialment pel seu potencial impacte en drets humans i per la manca d’informació pública sobre el projecte. En aquest informe, a més, el SJM reclama que la política migratòria deixi de criminalitzar persones que ja formen part del teixit social del país.
Davant d’aquesta realitat, el Servei Jesuïta a Migrants proposa un conjunt de mesures adreçades a les institucions implicades: des del Ministeri de l’Interior fins a jutjats, advocacia, policia i societat civil. En aquest sentit, reclama revisar el paper dels CIE, garantir l’excepcionalitat de l’internament, millorar l’accés a la defensa jurídica i promoure la transparència pel que fa als interns d’aquests centres arreu d’Espanya. També insta a reforçar la formació dels professionals i a substituir l’enfocament policial per una mirada social i de drets humans.
La xarxa jesuïta fa una crida a la societat civil per sumar-se a iniciatives locals d’hospitalitat i acompanyament, i insisteix que no es tracta només de millorar el funcionament dels CIE, sinó de qüestionar-ne la seva mateixa existència, tal com van comentar els responsables de Migra Studium en la presentació de l’informe. “Arrels rere els murs —van reiterar— és una invitació a mirar més enllà dels murs físics i assumir amb responsabilitat el repte d’una política migratòria més humana, justa i coherent amb els valors democràtics“.
“Hem tornat a la ‘normalitat’ d’abans de la pandèmia”
Comparant la situació que es vivia al CIE de Barcelona durant els anys previs a la irrupció de la pandèmia de coronavirus amb el període posterior al desembre de 2024, Josetxo Ordóñez va assegurar que “s’ha entrat en una ‘nova normalitat'” per un relaxament de les visites restringides i l’accés “obstaculitzat” que han imperat durant 4 anys i mig. D’aquesta manera, l’advocat va reconèixer que des de Migra Studium es percep des de fa 11 mesos un millora pel que fa a la possibilitat de poder acompanyar i visitar les persones internades, “recuperant un accés directe a la situació de cada intern“, va subratllar.
“S’ha recuperat un horari més ampli de visites per part de famiiars, organitzacions i lletrats; l’opció de convocar reunions grupals dins el CIE, oferint el nostre servei d’acompanyament i de defensa jurídica i la possibilitat de tenir intèrprets principalment en situacions de suport mèdic i psicològic”, va manifestar Ordóñez.
