Com cada any, coincidint amb el penúltim diumenge d’octubre, l’Església celebra el Domund, la diada de les Missions, que serveix per recordar i pregar pels milers de persones que, mogudes per la fe, han deixat la seva terra per anar a països llunyans a trobar altres pobles i cultures amb la voluntat de conèixer-los, estimar-los i ajudar-los en la promoció humana.
Una d’aquestes persones és el monjo de Montserrat Sergi d’Assís, que aquest 2025 compleix 5 anys promovent solidaritat a Uganda. Ho fa a través d’‘El gra de mostassa’, una associació que compta amb nombrosos projectes, la majoria dels quals estan situats a Tororo, una petita ciutat de l’est del país, molt a prop de la frontera amb Kènia, que té un monestir benedictí.
“M’agradaria poder empoderar molta gent perquè no hagin de deixar les seves famílies i el seu país per tenir un futur millor”, dius Sergi d’Assís des de Kampala, on ha trobat un moment per conversar amb Flama enmig d’un dia de treball intens. Nascut a Malgrat de Mar fa 49 anys, el religiós català entén que la immigració és un repte que preocupa a molts en el Primer Món, per això pensa que “una bona resposta és intentar que puguin viure amb dignitat en el seu lloc d’origen”. “És evident que, si les persones ho deixen tot per migrar, la gran majoria de vegades és perquè en tenen necessitat”, subratlla.
Empoderarament, solidaritat i dignitat
‘El gra de mostassa’ impulsa projectes d’empoderament, solidaritat i dignitat en el camp de l’educació, la sanitat a Tororo, on hi ha una escola de Formació Professional per a uns 300 nois i noies i un reconegut hospital d’oftalmologia, el Benedictine Eye Hospital. També ofereix altres iniciatives de microfinançament per a famílies que volen tirar endavant projectes de vida com ara l’educació dels seus fills. “És una tasca que no faig sol. D’una banda, a Catalunya compto amb persones que donen suport a l’associació; de l’altra, a Uganda he anat creant equips d’ugandesos perquè tots junts construïm aquest futur millor que tots desitgem”, relata el monjo missioner.
El pitjor que ha vist Sergi d’Assís en aquests anys a Uganda són els slums, els suburbis de Kampala. Per aquesta raó, un cop consolidats els projectes a Tororo, a finals del passsat mes de juliol es va traslladar a Kampala per donar resposta a aquesta realitat de pobresa extrema. Aquestes primeres setmanes les han dedicat a entrevistar-se i visitar els responsables de les ‘Small Christian Communities’ de les àrees dels slums.
“Aquestes persones —detalla— ens han portat a conèixer els presidents dels poblats, que són una figura civil reconeguda pel govern ugandès. La principal preocupació que ens han transmès quasi tots fa referència als infants. En aquesta zona hi ha un percentatge molt alt de nens i nenes que no van mai a escola. Les conseqüències són devastadores des d’un punt de vista social: molts nens de 8-10 anys comencen a robar amb violència, en grups dirigits per nois més grans. També molts s’inicien en la droga. I moltes nenes queden embarassades entre els 12-15 anys: algunes per violació, altres per poder obtenir alguns diners que els permetin menjar. Parlem de situacions molt límit i que preocupen molt als mateixos habitants dels suburbis”.
Després d’aquest treball de camp, Sergi d’Assís i el seu equip s’han proposat reanimar una escola de primària on majoritàriament hi ha alumnes d’aquestes àrees. Es tracta d’un centre amb problemes econòmics, ja que molts d’aquests infants no poden aportar el que convindria per poder pagar un sou digne als professors. No obstant això, ’El gra de mostassa’ ja ha començat a treballar per “escolaritzar tants infants com sigui possible”. “Som petits, i sabem que només podrem canviar una petita part de la realitat. Però farem el que estigui a les nostres mans tan bé com sapiguem amb els recursos que tinguem”, assenyala el monjo benedictí.
Històries petites de gent petita
Llegint les històries que publica quasi diàriament Sergi d’Assís al seu bloc ‘La font de Greccio’ s’aprecia com ‘El gra de Mostassa’ es dedica a fer accions petites en persones petites que, sumades, provoquen un canvi més gran. “Una persona, en saber que marxava a l’Àfrica, em va advertir que no podria pas posar fi a tota la pobresa del món. Era una manera de qüestionar si valia la pena deixar el que estava fent per anar a missions. Soc conscient que els problemes són immensos, i que a tot arreu hi ha feina. Però segueixo una crida, i he de mirar de fer tot el que estigui a les meves mans. I un Altre ja serà el qui farà que doni fruit si així ha de ser”, comenta el monjo.
Diu el papa Lleó XIV avui en un videomissatge publicat amb motiu del Domund que la fe pot transformar comunitats senceres. Una fe que per a Sergi d’Assís ha de ser “senzilla i sincera”. “A vegades em sorprèn quan hi ha persones que em diuen que tinc molta fe, perquè no és com ho visc jo. Però sí que sé que sense Ell no podria fer res. I et puc dir amb tota sinceritat que la fe és l’únic que em sosté aquí l’Àfrica. Ho he experimentat sobretot en moments difícils”, confessa Sergi d’Assís, convençut que “el termòmetre per poder avaluar com anem d’evangelització és poder analitzar si la nostra tasca és una bona notícia per a aquells que se’ns han encomanat”.
En ple any jubilar de l’esperança, des d’Uganda, el monjo recorda sovint aquella cita de Sant Pau sobre aquesta virtut teologal que diu “no té sentit esperar allò que es veu, sinó allò que no es veu”. “En un moment complicat a l’inici de l’etapa a Kampala —sosté— ho vam posar en pràctica, i ens ha anat prou bé. És una esperança moguda per la fe, però una esperança activa i que requereix esforç i posar tot el cor en allò que fem”.
Envoltada de països en situacions extremament convulses com són República Democràtica del Congo, Sudan del Sud, Tanzània i Ruanda, Uganda és una de les nacions del món que acull més refugiats. “I és un país acollidor pel tarannà de la gent”, diu Sergi d’Assís, recordant que “tota la regió és fràgil, i quan no és un país que passa problemes importants és un altre”. “A Uganda hi haurà eleccions al gener, i suposo que no serà gens fàcil. La darrera vegada hi va haver violència i morts, i ens van tallar l’internet uns dies a tot el país. És un país de contrastos, perquè al mateix temps que hi ha això també hi ha aspectes preciosos. I molts ugandesos mostren actituds de generositat en la pobresa que fa molta impressió i que ens passa la mà per la cara als occidentals”.
Després d’un lustre al país africà, Segi d’Assís assegura només pot donar gràcies. “A Déu, en primer lloc, perquè Ell sabia el que es feia quan m’hi va cridar. Així m’ho diuen a vegades ugandesos, i així ho visc jo mateix. I gràcies a moltes persones que, des de Catalunya i altres indrets, ens ajuden a poder tirar endavant els projectes. I molt agraït als ugandesos que m’han acollit amb els braços oberts. Les necessitats són molt i molt grans, però tinc confiança en la bondat de la gent per ajudar-nos a poder donar una dignitat a moltes persones que viuen en condicions molt dures i de molta pobresa”, assegura.
El mil·lenari des de la distància
Els més de 8.000 quilòmetres de distància que separen Uganda de Montserrat no han impedit a Sergi d’Assís viure el Mil·lenari del monestir “amb molta il·lusió en moments clau d’aquest any de commemoració. “És una fita molt significativa i em sembla molt bé que s’hagi celebrat al llarg de tot un any. Però suposo que, quan s’acabi, també els qui hi han estat més implicats agrairan tornar a la normalitat”, reconeix el monjo.
A Kampala, ‘El gra de mostassa’ ha creat fa poques setmanes la comunitat “House of the Good Samaritan“, per acollir els joves més pobres de la ciutat mentre s’esforcen per emprendre el vol. El projecte compta amb una ajuda econòmica de l’Abadia de Montserrat per a aquests primers anys. “Sento un agraïment infinit a l’abat Manel Gasch i a la comunitat per aquesta ajuda. I, tot i no formar part de les activitats del Mil·lenari, s’escau en l’any del Mil·lenari i això em sembla un signe que parla de manera molt bella. Montserrat ha estat compromès a ajudar entitats socials del nostre país des de fa molts anys, i ho continua fent. Però el fet que doni un cop de mà a una comunitat del Tercer Món és un missatge també d’obertura, d’anar més enllà, i de consciència que tots formem una mateixa família humana”, conclou el missioner.
