“Torelló és el poble de Catalunya que té més bisbes i abats per quilòmetre quadrat“, reproduïa, en l’edició del divendres 3 de març de 1989, el setmanari Torelló, imprès des de 1934 en aquesta població osonenca de poc més de 15.000 habitants. Era una de les frases que, segons el mitjà, més circulaven en aquell moment pel municipi en saber-se, aquella mateixa setmana, que Sebastià Bardolet, nascut el mateix any que el setmanari, era elegit abat de Montserrat, mentre un altre torellonenc, Jaume Camprodon, havia estat elevat a l’episcopat, el 1973, com a bisbe de Girona.
“Si això és símptoma de l’arrelament d’un poble a les més altes fidelitats —la fe i la pàtria—, Torelló és un poble privilegiat”, prosseguien els redactors de la publicació, aleshores dirigida pel ja desaparegut Ramon Blasi, qui seria rellevat en el càrrec el 1998 per la també torellonenca Elisabet Soldevila. “També teníem, a banda d’ells dos, Dolors Treserra, provinciata de les Carmelites de Santa Vedruna, i Josep Casanova, prelat mitrat de l’església bisantina”, comenta la periodista.
Soldevila va conèixer personalment el monjo benedictí el 2008, quan va presidir l’ofici solemne del diumenge de l’aplec de Rocaprevera, el tercer diumenge de setembre. En assabentar-se de la seva mort aquest dimarts, va repassar l’hemeroteca del setmanari “per recordar com es va viure aquell fet tan destacat” sobre un monjo benedictí de qui va sentir parlar des de petita.
En aquest cas, per part del seu pare, company de classe a l’escola municipal d’un Bardolet que, com continuaven afirmant les anotacions del setmanari fetes el 1989, va ser “un escolà amb bona veu, un monjo que dona la talla; un expert en musicologia; un prudent i eficaç renovador en els seus anys com a prefecte de l’Escolania de Montserrat [1943-1948]; un monjo, ja prior del monestir, que, somrient i audaç, ha merescut la confiança de l’abat Cassià i de tota la comunitat que l’ha elegit“.
“M’acaben d’elegir abat de Montserrat”
El rotatiu també es feia ressò de com Bardolet va conèixer el nomenament. I de com ho va fer saber posteriorment, a través d’una trucada, als seus 8 germans, entre els quals hi havia un altre prevere, Jaume Bardolet, i una monja resident a Sant Benet de Montserrat, Assumpta Bardolet, qui actualment té 96 anys. “M’acaben d’elegir abat de Montserrat”, va dir el religiós.
Tots ells, fills d’un fuster (“de qui encara es conserva el taller al poble”, assegura la directora), van rebre la notícia, el mateix dia que es feia pública, per part del seu germà —”abans de saber-ho pels mitjans”, com es deia en la publicació del Torelló—, mentre per a la resta de la població aquesta produïa “un ampli i general sentiment de satisfacció i alegria“, afirmava.
Una opinió compartida, per la seva part, per l’aleshores alcalde de Torelló, el també desaparegut Andreu Rifà: “Penso que és important i un motiu d’orgull per als torellonencs que un convilatà nostre sigui abat de Montserrat“, afirmava el batlle, “per ser abat d’un monestir benedictí i perquè Montserrat és més que un monestir per als catalans, ja que és cenobi de tantes connotacions i, per a nosaltres, una guia, una
llum en èpoques obscures”. “Que un torellonenc tiri endavant amb Montserrat i tot el que nosaltres esperem ens fa molt contents”, concloïa l’alcalde.
