Acabem la setmana amb la celebració de santa Teresa Beneta de la Creu, verge i màrtir, copatrona d’Europa. Abans de fer-se religiosa es deia Edith Stein. Era de família jueva i nasqué el 1891 a Breslau (avui Polònia), on també hi nasqué F. Bonhoeffer. Als 15 anys perdé la fe de dels seus pares en el Déu d’Israel. Intel·ligent, enèrgica, sensible, inquieta i responsable, a Friburg, fou deixeble de Husserl assolint un brillant doctorat 8EL 1916) essent-ne assistent de càtedra, que se li denegà per la seva condició de dona. La recerca no era únicament a nivell intel·lectual. Jueva d’arrel, esdevingué agnòstica convençuda. Amb l’impacte de la I Guerra Mundial, la relació amb catòlics i la lectura de santa Teresa d’Àvila i sant Joan de la Creu, s’obrí a l’Evangeli, la Bona Nova de Jesús. Es convertí a la fe catòlica i fou batejada l’1 de gener de 1922. Conferenciant brillant, professora a Speyer i Münster, el 1933 ingressà al Carmel de Colònia. Amb el nom de Teresa Benedicta de la Creu, ingressà al carmel. Fugint de la persecució nazi i antisemita, el 1938 fou trasllada al Carmel de Echt (Holanda). Quan l’episcopat holandès condemnà el nazisme, fou arrestada per la Gestapo i, 9 d’agost del 1942, amb la seva germana, morí en una càmera de gas d’Auschwitz. Joan Pau II la beatificà el 1987, la canonitzà el 1998 i la proclamà patrona d’Europa el 1999. Amb la seva vida, esdevé un testimoni dramàtic del trasbalsat s. XX i, enmig d’una humanitat sofrent i angoixada, ens situa en la recerca de Jesús, el Messies Alliberador de la humanitat sofrent. És venerada per l’Església Evangèlica d’Alemanya.
També es commemora avui sant Romà de Roma. Sovint se’l confon amb el més conegut sant Romà d´Antioquia (18 de novembre) i no es estrany que algunes vegades es suplantin el culte entre ell i l’homònim antioquè. La font d´informació sobre el martiri d´aquest sant és l’antiga Passió de Policroni. Aquest venerable document el situa a l’entorn del sant Llorenç, de qui n’hauria estat guardià. Motivat pel testimoni de fe del diaca, Romà també va optar per Jesucrist. Aquesta decisió li complicà la vida fins a ser decapitat el 9 d’agost del 258 a la Porta Salaria, el dia anterior de la mort de l’Ardiaca. El seu cos sant va ser enterrat al cementiri Verano, prop de la tomba de sant Llorenç.
Altres sants que es recorden avui
- El martiri del beat Richard Bere, prevere a Londres / Anglaterra, el 1537, amb Enric VIII.
- El martiri del beat Claude Richard, monjo benedictí, a Rochefort / França, el 1794, víctima de la Revolució Francesa.
- El martiri dels beats Faustino Oteiza, prevere, i Florentino Felipe, escolapis, a Azanúy / Osca, el 1936, víctimes de la Guerra Civil.
- El el martiri del beat Florentino Asensio Barroso, bisbe de Barbastre, a Barbastre, el 1936, víctima de la Guerra Civil.
- El martiri del beat Josep Maria Garrigues Hernández, prevere, a Carcaixent / València, el 1936, víctima de la Guerra Civil.
- El martiri del beat Guillermo Plaza Hernández, prevere operari diocesà, a Argés / Toledo, el 1936, víctima de la Guerra Civil
- El martiri dels beats Rubén López Aguilar, Luis Ayala Niño, José Velázquez Peláez, Alfonso Antonio Ramírez Salazar, Gabriel Maya Gutiérrez, Ramón Ramírez Zuluaga, Luis Modesto Páez Perdono, religiosos de Sant Joan de Déu de nacionalitat colombiana, a Barcelona, el 1936, víctimes de la Guerra Civil.
L’Església Evangèlica d’Alemanya recorda Adam Reusner, poeta i escriptor d’himnes, alguns musicats per J. S. Bach, i que morí el 1575 a Mündelshei
Esglésies anglicanes: Mary Sumner, fundadora de la Mothers’Union i que morí el 1921.
