Comencem la setmana commemorant santa Màxima, verge i màrtir. Com en altres casos, és coneguda per la vinculació a un altre sant més famós: sant Ansà de Siena, representat sovint pels pintors de l’escola sienesa. En la tardana Passio de sant Ansà, es diu que, a Roma, santa Màxima va ser padrina de baptisme del noi Ansà, batejat als dotze anys d’amagat del pare Tranquil·lí. Tot i el nom, l’home perdé la calma i denuncià padrina i fillol davant les autoritats imperials. La padrina fou bastonejada fins a morir i, el vailet, empresonat, si bé aconseguí escapar-se’n i arribar fins a Siena on hi sembrà la llavor de l´Evangeli batejant un bon nombre de creients. Finalment, l’adolescent prodigi va ser de nou empresonat, martiritzat i decapitat. Això hauria succeït a començament del segle IV. Siena ha considerat sant Ansà gran protector seu, especialment a partir del segle XII, i és celebrat el 1 de desembre mentre que santa Màxima és venerada avui.
També es commemoren avui:
Sant Antoní o Antol·lí d’Apamea, (Síria, s. III)
Raquel filla de Laban, segona esposa de Jacob i germana de Lia.
El martiri dels beats Joan Maria de Lau d’Allemans, Francesc Josep i Pere Lluís de la Rochefoucauld, bisbes, i els més de 100 companys seus, preveres, religiosos i laics, a París, el 1792, víctimes de la Revolució Francesa.
