Es venera aquest dia santa Elena (o Helena). A Flàvia Júlia Helena Augusta la coneixem per Eusebi de Cesarea i sant Ambrós. Nascuda a Bitínia, de la relació amb Constanci Cloro, fou mare de Constantí. Quan el fill accedí al tron imperial (307) li conferí tota mena d’honors i riqueses que ella, convertida de poc al cristianisme, esmerçà en bé dels pobres i de l’Església. Visità Palestina on féu construir basíliques i on hi retrobaria la Creu de Crist. A la Ciutat Eterna i a Constantinoble construí i beneficià diverses esglésies. Morí cap el 335 i la seva tomba es venera a Santa Maria in Aracoeli. Amb resultats sorprenents, se l’invoca per retrobar objectes perduts. L’església oriental la celebra el 21 de maig, juntament amb el seu fill Constantí. Fou molt venerada a l’Edat Mitjana, sempre vinculada a la Creu del Senyor. El seu nom evoca la torxa ardent que inicia l’aurora i ensems la dona més bella de Grècia, segrestada per Paris originant la mítica guerra de Troia. 

Sant Floro i sant Lauro també tenen dedicat aquet dia. Segons algunes fonts antigues, eren germans bessons que, procedents de Bizanci, van anunciar l´Evangeli a Iliria, l’actual Bòsnia. Van aprendre la fe i l’ofici de picapedrer dels també màrtirs Pròcul i Màxim. Se’ls encomanà la construcció d’un temple pagà. Acabada la feina, no se’ls ocórrer res millor que dedicar el temple a Jesucrist. No és estrany que fossin martiritzats i precipitats al fons d’un pou, en temps de l’emperador Adrià (117-138). Els cossos sants van ser traslladats a Constantinoble i el seu culte es va implantar a Novgorod. Com passa amb germans sants, d’alguna manera evoquen els Diòscurs Càstor i Pólux, els herois mítics germans d’Helena (Curiosament, aquest dia també es commemora santa Helena). A Rússia són els protectors dels cavalls i, en els molts icones que tenen dedicats, es representen acompanyats de l’arcàngel sant Miquel i d’un parell de cavalls. 

I recordem 

• El martiri dels beats Antoine Banassat, prevere; Jean-Baptiste de Souzy, Gervais Brunel, Paul Charles, Elie Desgardi, monjos del Císter; Louis-Armand-Joseph Adam, Nicolas Savouret, frares franciscans; Jean-Baptiste-Xavier Loir, Jean Bourdon, François François, frares caputxins; Jean-Baptiste Duverneuil, Michel-Louis Brulard, Jacques Gagnot, religiosos carmelites; Jean-Georges-Thomas Rhem i companys màrtirs; a Rochefort i altres indrets de França, el 1794, víctimes de la Revolució Francesa. 

• El martiri dels beats Francisco Arias Martín, prevere, a Valdemoro / Madrid; Martín Martínez Pascual, prevere operari, a Valdealgorfa / Terol, ir (1936); Jaume Falguerona i Vilanova, Atanasio Vidaurreta Labra, claretians, a Barbastro / Osca; Vicente María Izquierdo Alcón, prevere, a Rafelbunyol / València, el 1936, víctimes de la Guerra Civil.

• Sant Albert Hurtado Cruchaga, prevere jesuïta, servent de la jovenalla pobre per qui fundà la Llar de Crist. Era d’origen basc i  morí a Xile el 1952. Fou canonitzat per Benet XVI el 2005. 

Església Evangèlica d’Alemanya recorda Erdmann Neumeister, pastor i poeta que morí el 1756; Oskar Brüsewitz, pastor que morí víctima del comunisme, el 1976.