Commemorem l’aniversari de la dedicació de la basílica romana de Santa Maria la Major. Inicialment, la basílica la consagraria el papa Liberi, el 366. Després del Concili d’Èfes (435), Sixte III la dedicà a Santa Maria i l’oferí a tot el Poble de Déu. Aquest, afirmant que Maria era la Mare de Déu, expressava un nítid reconeixement que Jesús, el Fill de Déu nascut de la Verge de Natzaret, era amb tota certesa home veritable. La quarta de les basíliques patriarcals evoca la frescor i la blancor de la neu que, segons una llegenda tardana, enmig de la xafogor de l’estiu romà, remarcà prodigiosament l’espai on s’alçaria el primer dels temples marians, espais de frescor i d’esperança enmig de l’ardor de la vida. Commemorant aquest aniversari es celebren diverses advocacions marianes: Neus, Blanca, d’Àfrica…
També es recorda, aquest dia, santa Afra d’Augsburg, màrtir. Aquesta santa és la llegendària prostituta (o sacerdotessa de Venus) que no dubtà en hostatjar i protegir al bisbe sant Narcís, quan aquest era perseguit. I sant Narcís, agraït, va regalar-li el do de Jesucrist, l´Aigua Viva que purificà i transformà la vida d´Afra tal com també havia transformat abans la vida de la Samaritana o de la Magdalena. La tomba de santa Afra (s. VI) es venera a la basílica de Sant Ulrich, a Augsburg (Baviera). Santa Afra ara té dedicat un popular santuari a Ginestar, al municipi de Sant Gregori, prop de Girona. Se l’invoca contra els incendis forestals ja que hauria estat cremada viva. També venerada per les esglésies luteranes, si bé el 7 d’agost.
- El martiri del beat Pere-Miquel Noël, prevere, a Rochefort, el 1794, víctima de la Revolució Francesa.
Les esglésies luteranes commemoren Franz Härter, pastor promotor del diaconat femení, que morí a Estrasburg el 1874.