El sant més conegut d’aquest dia és sant Maurici (o Mori),  juntament amb els seus companys de martiri. Maurici (Mori o Moro) era oficial d’una legió romana originària de Mauritània i reclutada a la Tebaida (per això també se la coneix com la Legió Tebaida). Cap el 286 la legió va ser destinada a una campanya de repressió als Alps. Abans dels combats, en negar-se a adorar els déus imperials per fidelitat a l’Evangeli, Maurici i els seus companys, reconeguts per la valentia i la fidelitat, van ser decapitats prop de Ginebra. L’Obèlix hauria dit: “Són ben bojos aquests romans!”. Ja al s. IV es van identificar les seves relíquies. Sant Martí de Tours (+ 497) va ser-ne devot. Al s. V es va redactar la passió de l’elogiosament anomenada “Legió Tebaida” integrada per uns set mil soldats. Sant Gregori de Tours (+ 594) en va fer un bon elogi. D’aquest màrtirs -una cohort més que no pas una legió- també són recordats especialment sant Exuperi, sant Càndid, sant Urs, sant Gereó, sant Víctor….

El seu culte és arrelat per les conques de riu Ròdan i del riu Loira, a la Saxònia, al Piamont, Sardenya, Savoia… A Suïssa, tinguts en gran veneració, l’ensenya de sant Maurici -la creu blanca sobre fons roig- és la bandera de la confederació. Patró de la Guàrdia Suïssa del Vaticà, sant Maurici es tenia per protector de la infanteria i dels armers.  Pel color de la pell, era venerat pels tintorers centre europeus. És invocat contra plagues de llagosta i contra la gota. Representat de pell fosca i trets magrebins, es contraposa a sant Jordi: sant Jordi obre a la lluminositat primaveral mentre que sant Maurici endinsa a la foscor tardorenca. El Greco es va lluir pintant el martiri de la Legió. La tonada de l´Hereu Riera i altres cantarelles recorden la seva festa.

També es celebra avui:

• El martiri del beat Josep Marchandon, prevere diocesà, a Rochefort / França, el 1794, víctima de la Revolució Francesa.

• El martiri dels sants Pau Chong Ha-sang i Agustí Yu Chin-gil, a Seül / Corea, el 1839.

• El martiri dels beats Carles Navarro Miquel, prevere escolapi, i Germà Gonzalvo Andreu, prevere diocesà,  al peu de la muntanya de Montserrat, el 1936, víctimes de la persecució religiosa de la Guerra Civil.  

• El martiri dels beats Vicent Pelufo Corts, prevere diocesà, i Josefina Moscardó Montalvá, verge, a Alzira / València, el 1936, víctimes de la persecució religiosa de la Guerra Civil.   

• El martiri del beats Vicent Sicluna Hernández, prevere diocesà, a Bolbait / València, el 1936, víctimes de la persecució religiosa de la Guerra Civil.

• El martiri del beat Josep Batallà i Parramon, prevere, i dels seus companys. Mn. Josep Batalla havia nascut a Abella de la Conca, el 1873. Ingressà a la congregació salesiana on fou ordenat prevere el 1900. Amb els seus companys, fou assassinat a Barcelona el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.  

• El martiri de la beata Maria Purificació Vidal Pastor, verge, a Corbera / València, el 1936,  víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.