Recordem avui:
- Sant Norbert de Xanten. Nasqué a Renània de família noble (c. 1080). Tenia 35 anys quan visqué un fet semblant al de Saule camí de Damasc. Així inicià un projecte d’apostolat i de reforma que no sempre fou comprès. El papa Gelasi II l’animà a prosseguir la seva iniciativa. A Premontré, fundà el primer dels seus monestirs on, de portes endins, es viuria una estricta observança monàstica i, de portes enfora, es treballaria pastoralment (1130). Fou bisbe de Magdenburg i morí el 1134.
- Sant Marcel·lí de Champagnat. Fill d´una família camperola, va néixer el 1789 a Marlhes, prop de Lió. Impactat pels fets de la Revolució Francesa, va decidir fer-se capellà compartint estudis i preocupacions amb el que seria sant Joan-Maria Vianney. Ordenat el 1816, poc després, a La Valla, començà a treballar per l´educació dels infants amb l´ajut de dos col·laboradors. Així s´iniciava l’Institut dels Germans Maristes. La seva vida s’anà buidant del tot per tal d´oferir una pedagogia integral al servei de tot l´home, una ensenyança activa, intuitiva que tenia per eix el mateix Déu. Morí als 51 anys a Hermitage el 8 de juny del 1840. El 1955 Pius XII va proclamar-lo beat i el 1999 va ser canonitzat.
- Sant Felip, un dels diaques que ens presenta els Fets dels Apòstols.
- El beat Guillem Greenwood, monjo cartoixà i màrtir, a Londres, el 1537, amb Enric VIII.
- Els sants màrtirs Pere Dung , Pere Thuan, pares de família i pescadors, i Vicenç Duong, pagès , a Lung- Mi / Tonkín- Vietnam, el 1862.
- El beat Josep Maria Peris Polo, prevere i rector del seminari de Barcelona, màrtir (+ 1936).
- Sant Rafael Guízar Valencia, bisbe de Veracruz / Mèxic, que morí el 1938.
- Beat Innocenci Guz, prevere franciscà i màrtir, a Sachsenhausen – Alemanya, el 1940, víctima del Nazisme.
Les esglésies luteranes recorden Heinrich Schöder, missioner a Sud-Àfrica i màrtir, el 1883.
Les esglésies d’Anglaterra i Episcopal recorden amb veneració Ini Kopuria, fundador de la Fraternitat Melanèsia que morí el 1945.
