A l’evangeli de sant Lluc que llegim aquest diumenge (18, 9-14), de nou Jesús ens ensenya a pregar des d’una actitud senzilla, humil, no volent fer-se l’espavilat davant de Déu. Ell sap prou bé de quin fang ens ha format i es recorda que som pols.
Recordem sant Llucià i sant Marcià. Aquests cristians foren martiritzats, cap el 250, a Izmit, prop de Constantinoble. En un moment imprecís, a Vic hi arribaren relíquies dels dos sants i foren dipositades a l’església de Sant Sadurní —ara La Pietat—, on són venerats. Com a sants cavallers, a partir del s. XIV, foren especialment invocats com a protectors de la ciutat i proclamats patrons de la ciutat a mitjan s. XVII pel Consell Municipal. L’estima entusiasta del moment fins i tot els reconegué com a fills honorífics de Vic, com ha succeït amb altres sants en altres indrets.
També es venera la beata Pauline Marie Jaricot, laica i fundadora del moviment “Propagació de la Fe” i del DOMUND, morta a Lió el 1862.
