Bon començament d’agost, el mes que es dedicà a l’emperador Octavi August (+ 14).
Aquest mes s’inicia amb la commemoració de sant Feliu de Girona, màrtir. L’elogi que li dedicà el poeta Prudenci (+ 405) testimonia la veneració que el màrtir gironí gaudia a l’Església antiga. Els bisbes de Girona Joan de Biclar (+ 621) i Nonnitus (+ 633) en promogueren el culte entorn la seva tomba, a l’antiga església fora les muralles de la petita ciutat. D’acord amb la narració del seu martiri, tot fa pensar que, juntament amb el barceloní sant Cugat, provenia del nord d’Àfrica. Després d’una curta estada a Barcelona, desembarcà a Empúries i s’encaminà a Girona. Proclamà l’Evangeli amb el seu testimoni de servei i amb la seva paraula. Cap el 303 hauria estat delatat. Rufí, un oficial romà, per tal que Feliu abjurés de fe en Jesucrist, manaria que l’empresonessin i el torturessin fins a morir martiritzat. El seu culte es va estendre a tot Catalunya, amb pobles i esglésies dedicats, i a altres indrets de la Península. Al nostre bisbat té dedicades setze parròquies, tres capelles, també en altres quatre, amb festes majors i aplecs. I ja sabeu que per sant Feliu, l’avellana surt del niu.
Un altre sant que es recorda avui és sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l’Església. Nasqué el 1696. Malgrat uns estudis brillants, refusà l’exercici del dret. Ordenat prevere, a Nàpols s’esmerçà en la formació de clergues destinats a la Xina. Es volcà en l’atenció dels malalts i en la predica a les parròquies. Per eixamplar la seva labor pastoral, fundà l’Institut del Santíssim Redemptor. El 1762 fou nomenat bisbe de Santa Àgata dei Goti. En deixar la seu episcopal, es retirà a Nocera dei Pagani continuant el treball pastoral escrivint i atenent consultes. Es distingí per afavorir sempre la confiança en la misericòrdia redemptora. Als 91 anys, morí el 1787. És patró dels moralistes.
I també commemorem:
Sant Rubén, que va viure (s. VI) com a eremita al damunt d’una gran columna i per això se l’anomena l’estilita.
El martiri del beat Thomas Welbourne, a York / Anglaterra, el 1605, amb Jacobo I.
El màrtir dels sants Doménec Nguyen Van Hanh, dominic, i Bernat Vu Van Due, preveres, a Nam-Dinh / Tonkin, el 1838.
El martiri del beat Benvingut de Miguel Arahal, prevere i caputxí, a Madrid, el 1936, víctima de la Guerra Civil.
El martiri del beat Aleksy Sobaszek, prevere, al camp de concentració de Dachau /Baviera, el 1942, víctima del nazisme.
El martiri de les beates Maria Estrella del Santíssim Sagrament Mardosewicz i 10 companyes, verges, a NoWogródek / Polònia, el 1943, víctimes del nazisme.
Les esglésies luteranes commemoren el teòleg Gustav Werner (1887).
