Aquest diumenge, a l’evangeli de sant Lluc (11, 1-13), Jesús ens ensenya a pregar, és a dir, a posar la nostra vida en mans del Pare sabent-nos estimats per Ell. Però, a la vegada, la pregària de Jesús, ens compromet a fer realitat al nostre entorn allò que demanem per nosaltres sabent-nos tots germans i fills del mateix Pare nostre: el perdó, el Regne d’amor i de pau, el compromís contra la injustícia… L’Esperit del Senyor ens hi acompanya i ens hi compromet.   

Recordem avui:

• Sant Cugat, màrtir. El poeta Aureli Prudenci (+ 405), en una lloança als màrtirs, el Peristèfanon, l’esmenta com un esclat lluminós de Barcelona. Des del s. VII s’afirma que seria mercader i que, amb sant Feliu de Girona, arribaria procedent de la ciutat de Scilli, al nord d’Àfrica. Treballant en la propagació de l’Evangeli, a la persecució de Dioclecià (s. III) hauria estat acusat de cristià i executat al sector oriental de Barcino, fora del clos emmurallat. Les seves restes es traslladaren on, ja el s. IV, s’alçà una basílica funerària i, al seu entorn, el monestir de Sant Cugat del Vallès. A sant Cugat també se l’acompanya de les santes Juliana i Semproniana considerades deixebles d’ell com ell, màrtirs (s. III).

• Sant  Titus Brandsma. Sovint ens astorem davant el sofriment de tants innocents, víctimes d’injustícies i crueltats. Tant dolor no pot restar sense resposta: Algú -més ençà o més enllà- ha de ser el Desconegut Bon Samarità que guareixi les ferides amb l´oli del consol i el vi de l’esperança. Per això recordem alguns dels que, enmig d´experiències paral·leles d’horror, han obert la gran nit del dolor a la Llum de Jesús. Titus Brandsma, carmelita holandès, professor i periodista, cofundador de la Universitat de Nijmegen, estudià, denuncià i rebaté el paganisme esclavitzant i genocida propugnat pel nazisme. Va tardar a ser empresonat i deportat a Dachau  on també hi havia empresonats uns dos mil capellans i religiosos catòlics  (que, amb el seu sofriment, certifiquen que no és del tot cert que l’Església sempre callà davant del nacisme). Apallissat pels guardes i sotmès a pretesos i cruels experiments mèdics, el 26 de juliol del 1942 va ser assassinat amb una injecció letal. Fou  beatificat el  1985 i canonitzat el 2022.

• El beat màrtir Robert Sutton, prevere, a Stafford / Anglaterra, el 1588, amb Isabel I.

• El beats màrtirs Joaquim Vilanova i Camallonga, prevere, i companys, a Olleria, el 1936, víctimes de la Guerra Civil.

• El beat màrtir Modest Vegas i Vegas, prevere franciscà, a Lliçà, el 1936, víctima de la Guerra Civil. Havia nascut el 1912 a La Serna (Palència) i estudià al seminari franciscà de Granollers i a Ósimo (Itàlia) on professà com a germà menor conventual i on fou ordenat prevere. Exercí de prevere a Granollers i al Vallès Oriental. Fou assassinat al bosc de Can Montcada, al terme municipal de Lliçà d’Amunt. Fou beatificat per sant Joan Pau II el 2001. 

• Els beats màrtirs Felip Hernández Martínez, Zacaries Abadía Buesa i Jaume Ortiz Alzueta, religiosos salesians, a Barcelona, el 1936, víctimes de la Guerra Civil. 

• La beata Helene Kafka, ser martiritzada a Viena el 1943 pels nazis, i beatificada el 1998.

• La beata Elena Stazewska, religiosa ursulina, martiritzada al camp de concentració d’Auschwitz el 1943, víctima del nazisme, beatificada el 1999.

• El jove francès beat i màrtir Marcel Callo, militant de la J.O.C., morí als 23 anys a Mauthausen el 1945, víctima del nazisme. Fou beatificat el 1987.

• Beat Franz Jägerstätter, catòlic austríac i objector de consciència que va ser decapitat a Berlin, el 1943, en negar-se a servir l’exèrcit nazi.

• Beata Maria Skobtsova, religiosa ortodoxa, morí a la càmera de gas de Ravensbrück, el 1945.

Aquest dia, el pastor i teòleg Dietrich Bonhoeffer, nascut a Breslau/Wroclaw i que havia exercit el seu ministeri a Barcelona, fou assassinat el 1945 per ordre personal de Hitler. I amb aquest, en nom de Crist, tants i tants altres alguns, coneguts i identificats; molts altres, amb el nom “només” inscrit al Cor de Déu.