Bon diumenge del Corpus Christi, solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, festa del Pa de Vida i del Vi del goig i de l’amistat. Com diu la cançó: “El Senyor ens convida a seure a taula amb ell: digues si, digues si! El seu Cos és per a tu, i aquest vi, germà, ompli el teu cor”. I, com es diu, de prop o de lluny, Corpus pel juny.
Es commemoren avui:
Nostra Senyora de la Capilla, a Jaén.
Sant Bernabé. Pels Fets dels Apòstols sabem que era jueu de Xipre, familiar de Marc i de família levítica i que es deia Josep. Vengué les propietats i en lliurà als apòstols els beneficis i aquests el denominaren fill de la consolació, és a dir, Bernabé. Els presentà Saule després de la seva conversió i col·laborà en les seves tasques missioneres, si bé acabà allunyant-se’n. A Listra, els van prendre per déus: a Bernabé -alt i ben plantat- l’anomenaren Zeus i, a Pau, Hermes. Sense èxit, intentà fer d’intermediari en les renyines entre Pau i Marc. Anuncià l’Evangeli a Xipre, on hi moriria lapidat i llençat al foc. A partir del s. XI, es diu que va fundar la comunitat de Milà. S’explica que guaria els malalts imposant-los l’evangeli de Mateu. Tertul·lià el reconeix com l’autor de la Carta als Hebreus i algú li atribueix la Carta de Bernabé. Per la vinculació als Dotze, se li fa extensiu l’apel·latiu d’apòstol. Se l’invoca per protegir els camps de pedregades. Es representa com a bisbe, amb un munt de pedres i mostrant l’evangeli de Mateu. Referent a aquesta diada, es diu “per sant Bernabé, quaranta dies plogué, al davant o al darrer”; “sant Bernabè és molt remoler”; “per sant Bernabé se sembra el carbasser”; “per sant Bernabé planta els fesols o fes-ho fer”; “dels vents de juny, el de sant Bernabé és l’únic que va bé”. És invocat contra la melancolia i la tristesa.
Santa Maria Rosa Molas Vallvé. Nascuda a Reus (1815), manifestà aviat la voluntat de ser religiosa. Malgrat l’oposició del seu pare, anà a servir els pobres de la Casa de Caritat i, amb valentia, negocià el fi de l’assetjament que patia Reus. Al cap d’un temps de d’estar destinada a la Casa de Misericòrdia de Tortosa (1843), i amb el recolzament del bisbe, fundà les Germanes de N. S. de la Consolació (1857). Fins la seva mort (1876), s’esmerçà a consolidar la fundació per tal que fos signe de consol i de tendresa. Fou canonitzada el 1988.
