Bon dia de la festa dels treballadors.
Avui es commemoren:
- Nostra Senyora d’Estibaliz, patrona d’Àlaba. Comença el mes de Maria.
- Sant Josep, el fuster de Natzaret. En ser avui la diada del treball, aquesta celebració vol ser una invitació a valorar les relacions socials i laborals no des de dialèctiques de lluita i d’explotació sinó des de la perspectiva de la solidaritat, del respecte, de la professionalitat… I en la figura del fuster Josep, l’espòs de Maria, s’evoquen tants treballadors que han estat víctimes de l’explotació ambiciosa i tants altres a qui se’ls nega el dret de guanyar dignament, per ells i pels seus, el pa de cada dia.
- Sant Andeol de Vivarès, que a les nostres comarques se l’anomena Aniol. Es diu que era deixeble de sant Policarp d´Esmirna i aquest l´envià a evangelitzar el sud de la Gàl·lia . Tot portant a terme la seva missió, va ser martiritzat, en temps de Septimi Sever, al 208. Es representa vestit amb la dalmàtica dels diaques i amb una creu que li esbardella el cap, fent referència a l’instrument del seu martiri.
- Sant Segimon de Borgonya. Ens parla d´ell sant Gregori de Tours. Era fill del rei Gundembal a qui va succeir al tron de Borgonya (516). Sant Àvit de Viena del Delfinat va apropar-li la salvació de Jesús de Natzaret, Déu i Home veritable, deixant l’arrianisme. Incitat per la gelosia de la segona muller, va escanyar el fill del primer matrimoni que volia arrebatar-li la corona. A l´estil de David, es retirà penedit al monestir de Sant Maurici d´Agaune per expiar les seves culpes. Clodomir, rei dels francs, ambiciós i expansionista, va derrotar-lo i va llençar-lo, amb la seva família, dins d´un pou, on morí ofegat (+ 524). Havia regnat amb encert i justícia. Venerat a Borgonya, Suïssa, Praga, Baviera, Savòia… Francesco Sforza li dedicà una església a Cremona, i Segimon Malatesta, el Tempio Malatestiano. Les llegendes situen passatges de la seva vida al Montseny. Se l’invoca contra el paludisme, les trencadures i per saber atendre fills conflictius.
- Beata Mafalda de Portugal i de Barcelona i reina consort de Castella, filla del rei Sanç de Portugal i de Dolça de Barcelona (+ 1256).
- Sant Agustí Schoeffler, prevere de la Societat de les Missions Estrangeres, que morí màrtir a San Tay – Tonkín, el 1851
- Sant Joan Lluís Bonnardm, prevere de la Societat de les Missions Estrangeres, que morí màrtir a Nam-Dinh – Tonkín el 1852.
- Sant Riccardo Pampuri (Erminio Filippo), metge i religiós de sant Joan de Déu, nascut a Trivolzio – Pavia el 1897 i mort a Milà el 1930.
- Beat Climent Septyckyj, prevere i màrtir a Vladimir – Rússia, víctima del comunisme, amb 77 anys, el 1951
- El profeta Jeremies que va viure entre els s. VII i VI abans de Crist i que vaticinà la destrucció de Jerusalem.
També aplec a les ermites de la Mare de Déu de Buiro (Ainet de Besan – Alins, al Pallars Sobirà), de la Mare de Déu de l’Olivar (Almacelles – Segrià), de la Mare de Déu del Guilar (Argelaguer – Garrotxa), Mare de Déu de les Sogues (Bellvís – Plana d’Urgell), Mare de Déu del Corredor (Dosrius – Maresme), Mare de Déu del Soler (Sort / Enviny – Pallars Sobirà), Mare de Déu d’Àneu (Escalarre / La Guingueta i Jou / Pallars Sobirà), Mare de Déu de Fa (Espui – La Torre de Capdella / Pallars Jussà), Mare de Déu de Sant Jaume (Fórnols de Cadí – La Vansa i Fórnols – Alt Urgell), Mare de Déu del Camp-real (Massoteres – Segarra), Mare de Déu del Miracle (Riner – Solsonès), Mare de Déu d’Aguilar (Os de Balaguer – Noguera), Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt – Maresme), Mare de Déu del Tallat (Vallbona de les Monges – Urgell), Mare de Déu de Finestres (Sant Aniol de Finestres – Garrotxa), Mare de Déu de Sentfores (Sant Martí de Tous – Anoia), Mare de Déu de Refet (Seró / Artesa de Segre – Noguera), Mare de Déu del Coll (Osor – Selva), Mare de Déu d’Arbull (Tremp – Pallars Jussà)…
També a moltes altres ermites dedicades a diversos sants per beneir els termes des de les creus i per alçar l’arbre de maig en honor de la Santa Creu.
