Aquest diumenge el Senyor ens recorda que no som amos de la seva Vinya i que hem d’estar atents a saber acollir i escoltar els missatgers que ens fa arribar i que ens ajuden a revisar el treball fet i a ofrenar els resultats a l’Amo de la Vinya.
I ja que som al segon diumenge d’octubre, celebrem la Mare de Déu del Remei. Les advocacions marianes, més que identificar Maria, són sinònims per denominar a Jesucrist. El nostre autèntic Remei no és altre que Jesús i que Maria de Natzaret ens el lliura. I essent Maria la Mare de Jesucrist, que és el nostre Remei, ella passa a ser denominada Mare del Déu del Bon Remei. L’advocació es vincula als religiosos trinitaris, fundats per St. Joan de Mata (+ 1213) convidant els seus devots i seguidors per rescatar els captius de la pirateria o els segrestats per part dels grups radicals. Maria, d’acord amb la seva missió, ens mostra Jesucrist, Ell que s’ha carregat les nostres malalties i ha pres damunt seu els nostres dolors i nosaltres, al costat d’Ell, també cal que ho fem.
Avui es fa memòria de santa Reparada. D’historicitat incerta, es considera nascuda a Cesarea Marítima (a la costa de Palestina). Tot i ser una vaileta, no s’amagà de seguir Jesucrist i, a la persecució de Deci (c. 250) va ser martiritzada (untada amb plom fos) i decapitada. La seva passió es propagà al s. IX. Es representa joveneta, amb túnica i ricament ornamentada, l’acompanya un colom blanc, recordant l’entrega a Déu de la seva vida neta. Al seu entorn, evoquen el seu martiri un perol amb plom fos, un punyal (sovint clavat al seu coll, d’on sortí el colom), un cabrestant amb budells cargolats (com sant Elm)… Venerada a Itàlia, és patrona de Florència (tenia dedicada la catedral abans de dedicar-se a Santa Maria dei Fiori), de Niza i d’Ajaccio. Els pintors Arnolfo di Cambio i Andrea Pisano (ss. XIII i XIV) van esculpir imatges seves pel duomo de Florència.
També és venerada avui santa Pellàia o Pelàgia. Com ens diu Jesús, “Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu”. Aquesta sentència evangèlica encara burxa les oïdes de les persones pietoses del nostre temps. I cal no oblidar que, entre altres, les santes Maria Magdalena, Taïs, Maria Egipcíaca, Pellaia (o Pelàgia) recorden, una vegada més, que la paraula de Jesús no és una entelèquia. Pellaia, era prostituta d’alta categoria a Antioquia. Ens parla d’ella i de la seva conversió sant Joan Crisostom. Posteriorment, un tal Jaume va novel·lar la vida d’aquesta meretriu i el beat Jaume de Varazze atribuí autenticitat a la historieta. Segons aquesta, era una actriu molt admirada d’Antioquia (la seva especialitat no era precisament representar vides de sants sinó altres menes d’espectacles). Casualment, en una ocasió entrà en una església on se celebrava un concili i, si bé tots els bisbes la reconegueren i defugiren per salvaguardar el seu bon nom, només el bisbe sant Nono volgué atendre-la i va saber seduir aquella dona de vida pel millor Amant. Un cop batejada, fugí d’Antioquia disfressada d’home i es retirà a Jerusalem per viure-hi com eremita a la muntanya de les Oliveres on moriria cap a la meitat del s. V. És la patrona de les actrius. Es representa amb un collaret de perles (algunes vegades arrencant-se’l), aguantant una màscara a la mà i també sostenint un encenser. El culte a santa Pellàia sembla assumir elements dels cultes d’Afrodita, la deesa del mar (pelagos). Alguns estudiosos afirmen que aquesta santa és el desdoblament d’una màrtir homònima celebrada aquest mateix dia i igualment recordada per sant Joan Crisòstom.
Altres commemoracions d’avui són:
El martiri dels beats Joan Adams, Robert Dibdale i Joan Lowe, preveres diocesans, a Londres, Anglaterra, el 1583, amb Isabel I.
El martiri dels beats Anicet Falgueras i Casellas (nascut a Salt, Girona el 1879), Carles Brengaret i Pujol (nascut a Sant Jordi Desvalls, Girona el 1917), Ferran Suñer i Estrach (nascut a Taialà, Girona, el 1874) i els seus 43 companys religiosos maristes, afusellats aquest dia al cementiri de Montcada, Barcelona, el 1936. La font més important per a la reconstrucció de la detenció i la mort dels religiosos ha estat un diari manuscrit que va escriure un dels anarquistes que els mataren, un tal Josep Serra, que es conservà amb els seus papers a Londres, on va exiliar-se i morir en 1974. Ha estat publicat per Miquel Mir en Diario de un pistolero anarquista (Barcelona: Destino, 2007). També Miquel Mir va publicar El preu de la traïció: la FAI, Terradellas i l’assassinat de 172 maristes, editat a Barcelona per Editorial Pòrtic, el 2010.
