Aquest dijous és la festa de:
L’apòstol sant Tomàs. Dels evangelistes, sant Joan és qui més ens en parla: el Dídim o Bessó és qui anima els condeixebles a acompanyar Jesús i morir amb Ell a Judea, quan el Senyor vol visitar el pobre Llàtzer; al darrer sopar, demana a Jesús que li indiqui el camí d’arribar el Pare; i, a l’episodi més conegut, és quan repta la comunitat dels deixebles a palpar les ferides del Ressuscitat. Inquiet i generós ens apropa a Jesús per dir-li plegats: “Senyor meu i Déu meu”. I és així com Jesús proclama amb la darrera de les benaurances: “Feliços els qui creuran sense haver vist!” Les llegendes diuen que va rebre el cinturó de la Mare de Déu quan era enduta al cel. Hauria anunciat l’Evangeli a Síria i a l’Índia, on moriria llancejat. Abans del 1969 es celebrava el 21 de desembre, com recorden les dites: Per Sant Tomàs, pluja o glaç. I com si estigués massa enfredolit, se’l situà a l’estiu, unint-nos a la data celebrada pels cristians d’Orient. Se li demana que l’Església sàpiga mostrar el Ressuscitat no només amb les paraules sinó també assumint-ne les Nafres. És patró dels arquitectes, dels jutges…
Sant Raimon Gayard, mestre (+ Tolosa de Llenguadoc 1118).
Sant Josep Nguyen Dinh Upen, catequista i màrtir, a Hung Yen / Tonkin / Vietnam, el 1838.
Sant Felip Phan Van Minh, prevere i màrtir, a Vinh Long / Conxinxina, el 1853.
Beata Maria-Anna Mogas Fontcuberta, verge i fundadora de les germanes de la Mare del Diví Pastor, nascuda a Corró d’Avall / Barcelona, el 1827, i morí a Fuencarral / Madrid, el 1886.
Sant Pere Zhao Mingzhen i sant Joan Baptista Zhao Mingxi, germans i màrtirs, a Dongyangtai /Xina , el 1900.
