Celebrem avui:
La Mare de Déu, invocada com a Perpetu Socors. Aquesta advocació mariana, que ens familiaritza amb el fascinant món dels icones orientals, és considerada la patrona de les entitats asseguradores. Un mercader va portar la icona original, des de Creta, a Roma, on arribà el 27 de març del 1449 i, des del 1865, és venerada a l’església dels pares redemptoristes, a la Via Merulana, i des d’allí van difondre aquesta devoció que ha esdevingut molt popular a Roma i a molts altres indrets. A França és titular de més de dotze mil esglésies. Des del 1876 també s’instituí una arxiconfraria en honor seu, vinculada als Pares Redemptoristes. En aquesta icona Maria és venerada com a Strasnaia, com l’anomenen els russos a la Verge de la Passió. Dos àngels, als angles superiors i flanquejant el rostre de la Verge, presenten els instruments de la Passió. L’Infant, en veure els improperis, es mostra esglaiat i s’arrapa amb les seves manetes a la mà de la Marona, mentre que -d’haver corregut espantat- una sandàlia se li ha deslligat del peu, d’on li penja d’una cinta. Aquesta icona mariana és una variant de les icones dedicades a Maria Odigitria, és a dir, “la que ens mostra el Camí” i se l’associa a l’Evangelització Missionera.
Sant Ciril d’Alexandria. Era un home impetuós i intransigent i no dubtà d’enfrontar-se amb Nestori, el poderós patriarca de Constantinoble, per sortir a la defensa de la dignitat de Maria, proclamada Mare de Déu al Concili d’Efes (431). Segurament no se’l pot presentar com un model de diplomàcia evangèlica i pastoral. Però la seva inspirada reflexió teològica ha fet que moltes generacions s’hagin unit per proclamar benaurada la Mare de Jesús i per acollir, amb ella, l’Esperit del Senyor. Morí el 444 a Alexandria, d’on n’era patriarca.
Santa Emma de Gurk, mare de família (+ Austria 1045).
Sant Tomàs Toan, catequista i màrtir, a Nam-Dinh / Tonkin, el 1840
L’Església anglicana recorda a Richard Baxter, prevere i poeta, que morí a Londres el 1691
Les Esglésies luteranes recorden a Godescalc dels Vends, l’autor de l’Evangeliari il·luminat que porta al seu nom , una gran peça artística que es relitzà entre el 781 i el 783.
