Aquest dia es celebren:
Els sants germans Abdon i Senén, adolescents i màrtirs. Els també coneguts popularment Nin i Non, eren nobles perses que van ser deportats a Roma, a l’escola palatina. Com a pietosos cristians, donaven digna sepultura a màrtirs cristians, fet que delatà la seva fe fins a ser martiritzats. La seva tomba es conserva a l’església romana de Sant Marc dels Venecians, prop del Capitoli, i des d’allí, part de les seves relíquies van ser traslladades a Arles de Tec. Sembla que el seu culte assimila elements del culte a Castor i Pòlux i també dels dadòfors mitraics. Les confraries de pagesos i llauradors de Catalunya estaven sota el seu patronatge i, al 1377, Bertran de Montrodon, bisbe de Girona, va promoure el seu culte per demanar bones collites. Havien estat molt venerats pels homes del camp sobretot abans d´estendre´s el culte a sant Isidre. Arreu de les comarques dels Països Catalans hi trobem capelles i festes en honor seu. En aquesta diada s´ofrenen pans fets amb farina novella com a mostra d´agraïment de les collites. Tenen algunes dites dedicades com les que diuen: “Per sant Nin i sant Non, pebrots i tomates”, “Sant Nin i sant Non, patrons de la son”; “A Banyoles diu tothom: valga’m sant Nin i sant Non”. Són els legítims patrons de sindicats, organitzacions i cooperatives agràries, jardiners, hortolans, boters.
Sant Pere Crisòleg, bisbe i doctor de l’Església. El 430, fou elegit bisbe de Ravenna entrant com a protagonista de la història en un moment que aquella ciutat competia amb Milà, Constantinoble, Roma… Col·laborà intensament amb els papes Celestí I sant Lleó el Gran. Proclamà incansablement el missatge de l’Encarnació del Senyor. La seva paraula lluïda li meresqué el sobrenom de “paraula d’or”, en grec “Crisòleg”. D’ell es conserven uns 170 escrits homilètics que avalen el reconeixement com a doctor d’aquest gran home d’Església. Morí poc després del 450 a Imola, on havia nascut uns 70 anys abans.
Els beats màrtirs Eduard Powel, Ricard Fetherstone i Tomàs Abel, preveres, a Londres / Anglaterra el 1540, amb Enric VIII.
Sant Josep Yuan Gengying, màrtir, a Daying / Xina, el 1900.
Els beats màrtirs Cosme Brun i els seus 70 companys germans de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, a Calafell. el 1936, víctimes de la Guerra Civil.
Els beats màrtirs Josep Maria Muro Sanmiguel, prevere, i Joaquim Prats Balgueña, religiosos dominics, i el prevere secular Zòsim Izquierdo Gil, a Castellserà / Terol, el 1936, víctimes de la Guerra Civil.
El beat Sergi Cid Pazo, prevere salesià i màrtir, a Barcelona, el 1936, víctima de la Guerra Civil.
