Es recorden avui:
Els Quatre Sants Màrtirs Germà, Paulí, Just i Sici (Juià, s. III). Diversos indrets del Gironès i del Baix Empordà recorden el testimoni d’aquests màrtirs que evoquen tants cristians de les comarques gironines que, des dels primers segles fins els nostres temps, han testimoniat generosament la seva fidelitat a Jesucrist. El bisbe Arnau de Montrodon (1335 – 1348) promogué la devoció als denominats Sant Quatre Màrtirs, versió local dels Quatre Sants Coronats, uns i altres antics patrons dels constructors.
Sant Marcel·lí i sant Pere. El papa sant Damas (+ 384) recollí el relat del martiri d’aquests dos clergues de la boca del mateix botxí que els havia executat. Amb el seu servei generós, aclamaren l’Anyell de Déu ofrenant la seva vida al Pare juntament amb Ell. Abans de ser decapitats, foren obligats a cavar la pròpia tomba amb les seves mans. Era el 303, durant la persecució de Dioclecià.
Sant Erasme de Fòrmia, patró dels mariners de la costa Mediterrània, que l’havien venerat molt. Els sants que han estat molt invocats, sovint se’ls ha desgastat el nom i d’aquí ve que a sant Erasme se’l conegui més aviat per sant Elm o Telm. D’ell en sabem del cert que va ser bisbe de Fòrmia (Campània) i màrtir, a començaments del segle IV. Forma part del grup dels quinze sants que, a l´Edat Mitjana, s’invocaven com a grans protectors. Els pescadors l’invocaven dient Sant Elm gloriós protegiu els pescadors. Es representa amb els vestits episcopals, amb una coca o bé una caravel·la, un torn d’enrotllar cordes (la llegenda diu que la van utilitzar els botxins per estirar-li, de viu en viu, tot el budellam) i una olla, on el bullirien amb oli roent. És lògic doncs que se l’invoqui pel mal de panxa i pels problemes dels intestins. Per la mateixa raó el tenen per patró els músics i luthiers d’instruments de corda i el torners. Té dedicat un fenomen meteorològic anomenat el foc de sant Elm que es presenta a l’acabament dels temporals.
Santa Blandine, noia i els seus companys màrtirs de Lió, el 177: Potino, bisbe, Vetio Epagato, noble de gran cultura, Alexandre Frigiio, metge, Santo, Diaca, Atalo Pergameno, responsable de la comunitat, Maduro, neòfit, Pòntic, adolescent de 15 anys i molts altres.
Sant Domènec Ninh, jove pagès màrtir, a Au Thi – Tonkín, el 1862
