Un grup d’estudiants d’educació secundària —tots, de dotze anys— dibuixaven en un paper, el passat dimecres al matí, la façana de l’església prioral de Sant Pere Apòstol de Reus sota la supervisió de les seves professores. Seient a terra, buscant l’ombra i observant el conjunt monumental havent de tensar el coll a causa de l’escassa perspectiva que s’obté enmig de l’apinyament d’edificis en aquest punt de la ciutat, un d’ells comentava, afanyós en l’art del llapis i la goma, que “sant Pere també és a Roma perquè ho he vist a les notícies”.
El comentari no era rebatut per cap dels companys, ben coneixedors del relat del jove perquè, precisament, aquest 2025 tant la història de sant Pere, el primer apòstol, com de la successió papal de l’Església catòlica els ha acompanyat indirectament a tots ells des de la televisió, per la ràdio o navegant per internet. Una situació que no es repetia des de feia dotze anys, amb l’últim conclave. I quan ells naixien.
Però una de les dades que no sabien era que aquest 2025 fa 400 anys [el novembre de 1625] que un grup de religiosos de l’orde dels Carmelites Descalços van trepitjar el mateix terra on seien els adolescents per fer-hi molt més que un simple viatge i observar amb els seus propis ulls la recent construcció d’una església gòtica damunt d’una altra de romànica: “Van venir fins a la capital del Baix Camp, més concretament fins al seu convent de Sant Joan, per portar un bocí d’os del crani de sant Pere”, indica l’historiador Ezequiel Gort sobre una relíquia del pescador jueu, conegut des del seu naixement com a Simó, que va ser primer bisbe de Roma abans de ser crucificat amb 65 anys.
“Que el portessin primer a Sant Joan i no a Sant Pere potser va ser a causa de les obres del retaule de l’altar major de la prioral, que devia impedir l’entrada solemne que requeria el cas, i potser també que els carmelitans el volguessin tenir primer ells”, argumenta aquest historiador reusenc en referència de nou al crani transportat, la major part del qual es troba a la basílica de Sant Joan de Laterà de Roma. D’aquesta manera, el trasllat solemne de la relíquia des del convent de Sant Joan a la prioral de Sant Pere (on el patronatge ja apareix en documents del segle XII, si bé són moltes les fonts que indiquen l’existència d’una primera dedicació a Santa Maria) havia d’esperar per ser una realitat fins al juny de 1626, pocs mesos després d’aterrar a Reus.
L’interès per sant Pere, en creixement
L’os del crani del sant pescador, col·locat en un reliquiari amb forma de bust (de sant Pere) i tancat durant tot l’any sota tres claus que tenen en propietat el prior Joaquim Fortuny, l’alcaldessa Sandra Guaita “i un altre capellà”, com corrobora el primer, sortirà en processó novament el pròxim 29 de juny, dia de sant Pere, a partir de dos quarts de vuit del vespre. Una acció executada des de temps immemorials; fins i tot quan, des de la plaça situada a escassos metres de l’església, la de les Pescateries Velles, l’olor de peix que es desprenia per la seva venda a cel obert transmetia als fidels la mateixa sensació olfactiva tinguda per sant Pere llençant les xarxes al mar de Galilea.
Home de mar és precisament el cambrilenc Joaquim Fortuny, que fa un ràpid repàs de les parròquies que arreu del territori diocesà de Tarragona tenen incrustada aquesta veneració petrina: “Des de Cambrils, la meva terra, fins a Montbrió del Camp, Savallà del Comtat, el barri del Serrallo de Tarragona… i segur que me’n deixo”, argumenta aquest capellà, prior d’una església prioral de Sant Pere des de setembre de 2023, i que enguany viurà la seva segona Festa Major des de dins.
Però aquesta presència “destacada” del nom d’un dels deixebles més importants de Jesucrist en esglésies parroquials de l’arxidiòcesi viu des de fa uns anys relegada a una posició baixa en la llista de noms d’infants que són batejats a Sant Pere, “i possiblement en altres parròquies”: “Ja no és un nom gaire comú en els temps actuals”, continua Fortuny, repassant la llista de nous catòlics sortits amb pocs mesos de vida per la porta principal de l’església prioral de Sant Pere durant el 2024: “En van ser 39”, precisa Fortuny.
Una xifra molt diferent de les 70.000 persones que van participar en les visites guiades a l’interior del temple celebrades durant tot l’any, i que aquest 2025 continuen en la mateixa direcció. Ho faran, així, amb la presència ja habitual de grups i famílies d’arreu del món, com és el cas d’un matrimoni francès que, atret per “un dels edificis més atractius de Tarragona i que més fa valdre la figura de Pere i el seu tros de crani”, com el defineix, forma part del paisatge que predomina un matí de dimecres en els carrers i les places que conviuen ancestralment amb l’església prioral de Sant Pere.
Una experiència de fe
Qui també confirma l’existència de pocs Peres a Reus —com a mínim, en el temps que va ser prior, de 2016 a 2023— és el prevere tivissà Joan Antoni Cedó, actual rector de les parròquies de la Unitat Pastoral d’Alcover, a l’Alt Camp. “També és veritat que, de Misericòrdies [diu, en al·lusió a la Mare de Déu de la Misericòrdia, copatrona de Reus des del segle XX], també n’hi ha poques”.
A pesar d’això, per a Cedó tots dos patronatges són protagonistes d’un “pont” que, simbòlicament, aixopluga la fe cristiana en el municipi més gran del Baix Camp: “Déu parla a la història i al món d’avui, com es va posar en relleu en una de les resolucions del Concili Provincial Tarraconense [celebrat fa 30 anys], i l’aportació que fan tant l’apòstol Pere com la Mare de Déu, elements significatius del cristianisme més primitiu, és capaç de teixir una experiència de fe i un testimoniatge evangèlic que a Reus és de primer ordre”, manifesta el capellà.
Quatre-cents anys amb una porció de l’apòstol
El tros cranial de sant Pere va arribar a la seu reusenca quan el cristianisme ja havia fet taca d’oli i vint-i-cinc anys després que l’església més antiga de la ciutat s’acabés de refer, el 1601. Des d’aleshores, la relíquia més preuada de la capital del Baix Camp (considerada de primer grau) s’ha trobat enmig d’episodis en què hauria pogut desaparèixer cremada a causa dels bombardejos produïts el 1938, o fins i tot d’altres que l’han fet compartir l’atenció històricament, a l’interior de la prioral de Sant Pere, amb elements com el cor del pintor reusenc Marià Fortuny, enterrat a Roma el 1874 sense aquest òrgan, que l’artista va preferir deixar a la seva terra nadiua.
Tot i no descartar-se que els actes commemoratius per celebrar aquest aniversari poden arribar el 2026 —quatre-cents anys després que aquesta part del cos de Simó Pere va passar a ser custodiada per l’església que portaria el seu nom fins a l’actualitat—, aquest pròxim 24 de juny a les vuit del vespre el Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus serà l’escenari, en el marc del pregó de Festa Major, del repartiment d’una postal protagonitzada per l’antic bust reliquiari de sant Pere.
“Se celebri o no se celebri aquest aniversari”, afegia de nou un dels adolescents que dibuixava la façana renaixentista en assabentar-se de l’efemèride, “el nostre patró ja té el mèrit de ser un emblema religiós, social i cultural per tot el que significa per a Reus”. Acabat el dibuix, hi posava el seu nom —Pere— i l’entregava a la seva professora, entre una instantània de passejants a tota hora i d’entrades i sortides constants a través de les portes d’un temple que és patrimoni viu de la ciutat.
