Primer Papa agustí, és el segon pontífex del continent americà, després de Francesc, però, a diferència de Bergoglio, l’estatunidenc Robert Francis Prevost, de 69 anys, és originari d’Amèrica del Nord. De fet, el nou bisbe de Roma neix el 14 de setembre de 1955 a Chicago (Illinois-EUA), fill de Louis Marius Prevost, d’ascendència francesa i italiana, i de Mildred Martínez, d’ascendència espanyola. Té dos germans, Louis Martín i John Joseph.
Passa la seva infantesa i adolescència amb la seva família i estudia primer en el Seminari Menor dels Pares Agustins i després en la Universitat de Villanova, Pennsylvania, on es llicencia en Matemàtiques i estudia Filosofia el 1977. L’1 de setembre d’aquest mateix any ingressa en el noviciat de l’Orde de Sant Agustí (OSSA) de St. Louis, a la província de La nostra Senyora del Bon Consell de Chicago, i fa la seva primera professió el 2 de setembre de 1978. El 29 d’agost de 1981, emet els vots solemnes.
Rep la seva formació a la Catholic Theological Union de Chicago, llicenciant-se en Teologia. I als 27 anys és enviat pels seus superiors a Roma per a estudiar Dret Canònic en la Pontifícia Universitat Sant Tomàs d’Aquino (Angelicum). És ordenat sacerdot el 19 de juny de 1982 al Col·legi Agustinià de Santa Mònica per monsenyor Jean Jadot, pro-president del Pontifici Consell per als No Cristians, avui Dicasteri per al Diàleg Interreligiós.
Prevost es llicenca el 1984 i, l’any següent, mentre prepara la seva tesi doctoral, és enviat a la missió agustiniana de Chulucanas, Piura, el Perú (1985-1986). És el 1987 quan defensa la seva tesi doctoral sobre “El paper del Prior Local de l’Orde de Sant Agustí” i és nomenat Director de Vocacions i Director de Missions de la Província Agustiniana “Mare del Bon Consell” a Olympia Fields, Illinois (EUA)..
A l’any següent es va incorporar a la missió de Trujillo, també al Perú, com a director del projecte de formació comuna per als aspirants agustins dels vicariats de Chulucanas, Iquitos i Apurímac.
Durant onze anys exerceix els càrrecs de prior de la comunitat (1988-1992), director de formació (1988-1998) i professor de profesos (1992-1998) i, en l’arxidiòcesi de Trujillo, de vicari judicial (1989-1998) i professor de Dret Canònic, Patrística i Moral en el Seminari Major “Sant Carles i Sant Marcelo”. Paral·lelament, se li confia l’atenció pastoral de La nostra Senyora Mare de l’Església, més tard parròquia amb el títol de Santa Rita (1988-1999), a la perifèria pobra de la ciutat, i va ser administrador parroquial de La nostra Senyora de Montserrat de 1992 a 1999.
El 1999 és triat Prior Provincial de la Província Agustiniana ‘Mare del Bon Consell’ de Chicago, i dos anys i mig després, al Capítol General Ordinari de l’Orde de Sant Agustí els seus germans el van triar Prior General, confirmant-lo el 2007 per a un segon mandat.
A l’octubre de 2013 torna a la seva província agustiniana, a Chicago, i va ser director de Formació del Convent de Sant Agustí, primer conseller i vicari provincial; càrrecs que va exercir fins que el papa Francesc el nomena, el 3 de novembre de 2014, administrador apostòlic de la diòcesi peruana de Chiclayo, elevant-lo a la dignitat episcopal com a bisbe titular de Sufar. Va ingressar a la diòcesi el 7 de novembre, en presència del nunci apostòlic James Patrick Green, qui l’ordena bisbe poc més d’un mes després, el 12 de desembre, festivitat de nostra Senyora de Guadalupe, a la catedral de Santa María.
El seu lema episcopal és In Illo un unum, paraules que Sant Agustí pronuncia en un sermó, l’Exposició sobre el Salm 127, per a explicar que “encara que els cristians som molts, en l’únic Crist som un”.
El 26 de setembre de 2015 va ser nomenat bisbe de Chiclayo pel pontífex argentí i el març de 2018 va ser elegit vicepresident segon de la Conferència Episcopal Peruana, dins de la qual també és membre del Consell Econòmic i president de la Comissió de Cultura i Educació.
Passa a ser membre de la Congregació per al Clergat el 13 de juliol de 2019 i, l’any següent, de la Congregació per als Bisbes (21 de novembre).
Mentrestant, el 15 d’abril de 2020, arriba el nomenament papal també com a administrador apostòlic de la diòcesi peruana de Callao.
El 30 de gener de 2023, el Papa el crida a Roma com a prefecte del Dicasteri per als Bisbes i president de la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina, promovent-lo a arquebisbe. I en el Consistori del 30 de setembre del mateix any el va crear i va nomenar cardenal, assignant-li el diaconat de Santa Mònica. Prevost va prendre possessió el 28 de gener de 2024 i, al capdavant del dicasteri, va participar en els últims viatges apostòlics del papa Francesc i en la primera i segona sessions de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalidad, celebrada a Roma del 4 al 29 d’octubre de 2023 i del 2 al 27 d’octubre de 2024, respectivament. Una experiència en assemblees sinodals ja adquirida en el passat com a prior dels agustins i representant de la Unió de Superiors Generals (UGS).
Mentrestant, el 4 d’octubre de 2023, Francisco es compta entre els membres dels Dicasteris per a l’Evangelització, Secció per a la Primera Evangelització i les Noves Iglesias Particulares; per a la Doctrina de la Fe; per a les Esglésies Orientals; per al Clergat; per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica; per a la Cultura i l’Educació; per als Textos Legislatius; de la Pontifícia Comissió per a l’Estat de la Ciutat del Vaticà.
Finalment, el 6 de febrer d’enguany, va ser promogut a l’ordre dels bisbes pel Pontífex argentí, obtenint el títol de l’Església Suburbicària d’Albano.
Durant l’última hospitalització del seu predecessor en el políclinico «Gemelli», Prevost va presidir el rosari per la salut de Francisco el 3 de març en la plaça de Sant Pere.
