L’Ajuntament de Ribes de Freser va aprovar per unanimitat aquest 29 de maig protegir el so i els tocs de les campanes de l’església de Santa Maria i iniciar els tràmits per declarar-les Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La decisió ha coincidit amb la commemoració dels 80 anys de la reconstrucció del temple, destruït durant la Guerra Civil, i després descobrir-se que dues de les campanes tenen 600 i 400 anys respectivament. “Segurament és el bé més antic del poble i una de les poques coses que es va salvar de l’antiga església”, va subratllar, en declaracions a Nació Ripollès, David Iglesias, campaner i membre de la comissió dels 80 anys del temple.
Amb l’ajuda d’un dron i documents històrics, Iglesias va poder determinar que una de les campanes data del 1425 i l’altra del 1625. “Sabíem que eren antigues, però no tant com el que va sortir”, confessa. Segons ell, les campanes van ser encarregades pel Consell de la Vila a dos fonadors del nord de França que es van desplaçar al Ripollès per crear-les. “Sospitem que tenien una doble funció: litúrgica i municipal”, va afegir. Per projectar millor el seu so, es van col·locar al punt més alt del campanar i, encara avui, es poden veure a simple vista.
L’alcaldessa de Ribes, Mònica Sanjaume, va celebrar l’acord de declarar-les Bé Cultural d’Interès Local, i va remarcar la voluntat del consistori de continuar “avançant en la preservació” del patrimoni. En aquest sentit, s’ha iniciat també el procés per declarar, com a béns mobles d’interès patrimonial municipal, tant les campanes com la maquinària antiga del rellotge. La protecció del so, com han fet altres municipis com Vic, ha de facilitar l’accés a recursos per a la seva conservació futura.
Tot i que a Ribes hi ha altres esglésies i capelles, Santa Maria és “el campanar de referència”, situat just al costat del consistori. A diferència d’altres indrets, el so de les campanes no ha generat queixes veïnals. De fet, quan fa uns anys van deixar de sonar per un problema tècnic, la ciutadania va reclamar-ne la reparació, que es va dur a terme el 2022.
Actualment, al campanar hi ha les dues campanes més antigues i quatre més afegides als anys 40, totes amb nom de dona i inscripcions populars, com la creença que el seu so allunya les tempestes. Segons Iglesias, “les campanes de Ribes tenen tocs singulars”, molts dels quals es van preservar gràcies a Manel Navarro, l’últim campaner del poble. “Ell ha sigut la persona que, de manera discreta i poc reconeguda, va mantenir viu el llenguatge dels tocs de Ribes”, va dir. Entre aquests tocs, destaca el toc de morts, que varia segons si el difunt és home o dona.
I és que antigament, el so de les campanes era omnipresent i constituïa un dels elements més importants del paisatge sonor dels pobles a Catalunya. Cada esdeveniment tenia un toc propi que la comunitat identificava. L’aparició de nous mitjans de comunicació i l’electrificació dels campanars, sovint han comportat una simplificació i uniformització dels tocs. Aquesta pèrdua de riquesa musical i etnològica va ser motiu de preocupació general i, el 24 d’octubre de 2017 la Generalitat de Catalunya va declarar els tocs de campana Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional, i el 30 de novembre de 2022, l’UNESCO els va reconèixer com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Amb el reconeixement patrimonial de les camapanes de Ribes de Freser, el poble fa un pas ferm per conservar un dels seus sons més identitaris. Tal com va recordar David Iglesias, “aquestes campanes no només toquen les hores: són memòria viva del poble“.
