Després d’un any d’absència, Picanya es prepara per viure un dels moments més esperats des de la dana de 2024: el retorn del seu patró, l’Ecce Homo —conegut popularment com la Preciosíssima Sang—, la talla de fusta policromada i daurada que, arrossegada per la riuada, va quedar greument danyada i convertida en símbol de la destrucció i la resistència d’un poble. Durant aquest temps, la imatge ha reposat al taller de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, on un equip de tècnics ha treballat amb paciència per retornar-li la seva forma i la seva dignitat. Ara, després d’un any de treball i d’espera, la figura torna a casa per retrobar la mirada del seu poble.
Les mans que van reparar la ferida
La restauració de l’Ecce Homo ha estat, en molts sentits, una operació de paciència i respecte. Els experts de l’Institut, entrevistats per Flama fa un mes, descrivien la fusta com un cos viu, marcat per la humitat i les esquerdes, però capaç de resistir. En aquest procés, s’ha consolidat l’estrat pictòric, s’han fixat els pigments i s’ha tancat, amb una cura gairebé mèdica, la ferida més visible: l’amputació dels peus. Durant la riuada, la força de l’aigua havia trencat literalment la base de la figura, separant-la del suport. Ara, després de mesos de treball minuciós, les dues parts han estat unides amb discreció i solidesa, respectant la textura original i deixant una lleugera ombra del que va ser el dany, com a record de la seva història.
El resultat és una imatge que ha recuperat la seva integritat sense perdre el testimoni del que ha viscut. El rostre de l’Ecce Homo, amb aquella expressió continguda entre el sofriment i la serenitat, sembla ara més humà, com si en ell s’hi hagués concentrat no només el dolor antic de la Passió, sinó també la prova moderna del fang i del temps. A Picanya, el seu retorn és percebut com un signe de superació, la prova tangible que fins i tot la bellesa més fràgil pot resistir quan hi ha voluntat col·lectiva per salvar-la.
El camí de retorn
El cap de setmana del 22 i 23 de novembre culminarà aquest llarg camí. Dissabte, a les 16.30 h, la imatge serà rebuda a la porta de l’IES Enric Valor i recorrerà els carrers de Picanya fins a la parròquia de la Verge de Montserrat, en un acte de retrobament i emoció col·lectiva. A les 19 h, la vigília d’oració omplirà el temple amb la serenor d’un poble que, després d’un any d’espera, pot finalment respirar en pau.
L’endemà, diumenge 23, el temple acollirà una jornada d’intensa simbologia. D’11 a 14 hores, la imatge serà exposada per a la contemplació dels fidels. Les hores de silenci davant la talla restaurada seran, per a molts, un moment de reconeixement i agraïment. A les 18 hores, l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, presidirà l’eucaristia solemne, que culminarà amb una processó pels carrers del centre. Serà la culminació d’un any de feina, de memòria i de confiança compartida.
La memòria que torna
El retorn de l’Ecce Homo és més que un acte religiós o patrimonial: simbolitza una experiència que tot el poble ha viscut. La riuada va posar a prova la seva cohesió, però també va evidenciar la força i la solidaritat de la comunitat. Aquell octubre de 2024, Picanya va perdre part del seu patrimoni, però no la seva identitat. Amb la imatge ja restaurada al seu lloc, es constata que el treball conjunt i la cura compartida permeten recuperar allò que semblava perdut.
Quan la processó finalitzi i l’escultura torni al temple, la seva presència parlarà per si sola. Serà el testimoni d’un any de dificultats i d’esforç col·lectiu, i el record que, després del desastre, Picanya ha sabut refer-se i continuar endavant amb serenitat.
