La commemoració del Mil·lenari de Montserrat, que va començar el 7 de setembre de 2024 i acabarà el 8 de desembre del 2025, ha assolit aquest divendres un dels seus punts culminants, amb la inauguració de l’exposició Montserrat, una contribuzione benedettina nella costruzione dell’Europa. Presentada al Palazzo della Cancelleria de la capital italiana, la mostra s’instal·la a l’epicentre mundial del catolicisme per projectar globalment “l’estabilitat benedictina” en un món convuls i canviant.
La fita ha comptat amb la presència d’una delegació de la Generalitat de Catalunya, encapçalada pel mateix president Salvador Illa, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i el director General d’afers Religiosos, Ramon Bassas. “Aquest esdeveniment s’ha preparat molt bé per tal que pugui tenir èxit, i des de la Generalitat hi hem donat tot el suport, perquè on va Montserrat, va Catalunya”, explica Bassas a Flama des de Roma.
Per al polític català, la història de Montserrat, amb els seus valors i la seva dimensió, explica també la història de Catalunya. “Juntament amb Montserrat —apunta—, el nostre país també té ganes d’obrir-se i oferir-se al món sencer i, a més a més, de fer-ho en un context tan complicat com el que vivim, amb polaritzacions intenses i conflictes internacionals sagnants que palesen la necessitat que hi hagi veus per a l’esperança, punts de llum enmig de tanta foscor”.
En aquest context, el director general d’Afers Religiosos assenyala que Catalunya i els catalans “poden i volen aportar llum a través d’aquests valors que representa Montserrat”. “I això —precisa— es pot fer independentment de les creences de cadascun en aquesta societat nostra, que és plural i multiconfessional”.
“Volem una visita del papa Lleó a Catalunya”
Per remarcar la importància d’aquesta projecció montserratina des de la Ciutat Eterna, Bassas recorda que el president Salvador Illa ha aprofitat aquest marc per bastir un programa d’actuacions que van més enllà de la presentació de l’exposició, amb trobades de caràcter polític i d’altra mena. Entre aquestes trobades, la més important ha sigut l’audiència amb Lleó XIV, que va tenir lloc el passat dimecres 1 d’octubre i en la qual el dirigent va reiterar al bisbe de Roma la voluntat d’acollir-lo a Barcelona amb motiu del centenari de la mort d’Antoni Gaudí.
“La reunió amb el papa respont precisament a la voluntat de voler oferir els valors de Catalunya per aquest món i volem que això es tradueixi en una visita del pontífex a Barcelona, aprofitant l’esperada culminació de la torre de Jesús de la Sagrada Família, prevista per l’any 2026”, afirma Bassas, recordant que una estada del papa a la capital catalana en aquest escenari “donaria un gran impuls al missatge implícit que hi ha darrere de Gaudí i de Montserrat, que és posar la tradició cristiana al servei de la internacionalització”.
