Un viatge pels secrets millor guardats de la Catedral de la Seu d’Urgell

LU-min
Grup de visitants descrobrint els racons amagats de la catedral de Santa Maria d'Urgell
Grup de visitants descrobrint els racons amagats de la catedral de Santa Maria d'Urgell

Aquest estiu, la Catedral romànica de Santa Maria d’Urgell torna a compartir alguns dels seus espais més desconeguts i misteriosos amb l’itinerari “Els racons amagats de la catedral”. Es tracta d’una ruta guiada que havia quedat en pausa a causa de la necessitat de reformes d’accés, com ara la substitució d’escales de fusta per estructures metàl·liques o la instal·lació de baranes de seguretat. Ara, un cop adequat el recorregut, les visites han estat rebudes amb entusiasme per part del públic. En especial, pels veïns i veïnes de la Seu d’Urgell.

Construïda en el segle XII sota el bisbat d’Ot d’Urgell, la Catedral de Santa Maria és l’única d’estil romànic pur que es conserva a Catalunya. Amb tres naus, creuer, absis, capitells esculpits i un claustre excepcional, forma un conjunt arquitectònic valuós. Aquesta singularitat fa que el temple sigui referent de l’art romànic a tot el Pirineu.

I aquests dies d’agost, resulta encara més atractiva, perquè es torna a oferir l’itinerari que descobreix els seus racons amagats. La bona acollida que va tenir la mateixa proposta el passat mes de maig, va portar el Museu-Catedral a ampliar els torns durant l’estiu.

Si inicialment es feia una única sessió al dia, ara se n’ofereixen dues: una a les 9.00 h i una altra a les 10.30 h. “No es programen més horaris per evitar exposar els visitants a la calor intensa que caracteritza aquestes setmanes d’estiu. Tot i això, no es descarta allargar l’activitat durant la tardor amb nous torns”, expliquen els responsables del museu.

Visitants majoritàriament locals

La majoria de visitants són fins ara persones de la mateixa Seu, moltes de les quals reconeixen haver recorregut aquets espais quan eren infants. Durant una de les sessions, presenciada per Flama, un visitant recorda com ell i la seva colla, amb només vuit o nou anys, s’enfilaven fins a les teulades de la catedral, per aquestes estructures medievals, avui restaurades i habilitades amb les mesures de seguretat necessàries.

Vista panoràmica des de la torre de sant Salvador, Catedral de Santa Maria d'Urgell
Vista panoràmica des de la torre de sant Salvador, Catedral de Santa Maria d’Urgell

Així, les visites s’enriqueixen dels seus mateixos participants, que durant les sessions comparteixen les seves experiències. Són testimonis vius de la història de la Seu d’Urgell. Qui ve de fora queda captivat per les anècdotes, i qui és d’allà empatitza i estreny vincle amb veïns i veïnes.

“Conec un home que tenia les claus de les tres torres més altes de la Seu, entre aquestes, una de la catedral, i es passava el dia observant des d’una torre i l’altra, apuntant tot en un dietari, quan passava alguna cosa, la policia no dubtava a preguntar-li a ell i consultar els seus apunts, que, en la majoria dels casos, revelava qui havia estat el culpable”, comparteix un altre visitant.

La matraca de la catedral de Santa Maria

Durant l’itinerari també es fa esment d’elements simbòlics del passat, com la matraca de tambor —instrument de fusta que substituïa el toc de les campanes durant les celebracions dels dies centrals de la Setmana Santa—, que encara es conserva i forma part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat.

Alguns recorden aquest so que emulava el dels terratrèmols, altres que aquest instrument també era anomenat “mata-jueus” perquè els més petits sortien amb matraques petites de fusta a fer soroll i així simbolitzaven la voluntat de venjar la mort de Jesús.

Un dels participants s’anima fins a fer girar l’instrument, els martells comencen a picar la fusta perquè la resta escolti el so percussiu que fa ensordir i ressona per tota la catedral. “Es pensa que aquest instrument abans es trobava a la cambra del campaner, el reservava per a aquests dies sants, i la resta de l’any, la matraca guardava silenci”, explica Paula, la guia de la visita. La cambra del campaner també és una estança que es visita durant aquest itinerari.

Matraca de tambor a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, substituïa a les campanes durant les celebracions centrals de Setmana Santa

Un recorregut amb 185 graons i molta història

L’itinerari, que dura aproximadament una hora, comença a la torre de Sant Just. El camí inclou un total de 185 graons, repartits en diverses etapes que permeten fer breus descansos. S’accedeix a diverses estances interiors, com l’esmenada cambra del campaner o el forn de pa històric, galeries i, finalment, es puja fins a dalt de la torre de Sant Salvador, amb una vista panoràmica privilegiada sobre el conjunt monumental i el paisatge pirinenc.

Tot i ser una experiència enriquidora, no és apta per a menors d’11 anys ni per persones amb mobilitat reduïda o amb problemes de salut que impedeixin pujar els esgraons. A més, si hi ha condicions meteorològiques adverses, com vent o pluja, la part més elevada del recorregut, la torre de Sant Salvador, no es visita.

185 esgraons pels racons amagats de la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell, una visita amb molta història.
185 esgraons pels racons amagats de la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell, una visita amb molta història.

Una galeria exterior i un forn de pa

En especial, és únic poder passejar per la galeria exterior de l’absis, a la qual s’accedeix pujant per la torre de Sant Just, i que va restaurar l’arquitecte Puig i Cadafalch ara fa uns cent anys. Durant la visita, s’explica al grup que l’arquitecte català “es va dedicar a observar catedrals i esglésies de Catalunya i en les seves restauracions va treure els elements afegits que no eren propis de l’estil romànic, i així tornar-los el seu sentiment medieval”.

Des del Museu es creu que quan Puig i Cadafalch va arribar a la catedral d’Urgell, es va trobar aquesta galeria tapiada. “Problablement la població la va tancar per raons de seguretat, per por d’atacs, i també per protegir-se de les inclemències climàtiques o per raons de seguretat”, afegeixen.

L’arquitecte va destapiar la galeria a finals de l’any 1926 i l’espai va esdevenir un dels més emblemàtics de la catedral. “Si volem trobar una galeria semblant, hem de sortir de Catalunya i fins i tot d’Espanya, no serà fins a arribar a Itàlia, per exemple a Bèrgam, o a Alemanya, a la zona del Rin, que trobarem galeries semblants”, descriuen des del Museu-Catedral.

Galeria exterior de l'absis de la Catedral Santa Maria d'Urgell
Galeria exterior de l’absis de la Catedral Santa Maria d’Urgell

També és il·lustratiu passar, a la tornada de l’itinerari, per l’històric forn de pa amagat a la catedral de Santa Maria d’Urgell. El temple alberga un pou, una antiga sala d’armes, i un històric forn de pa. Aquests elements es van incloure a l’interior de l’edifici, per fer front a un possible atac. Així, es podria protegir i allotjar la població.

“En cas d’un setge, els habitants podrien refugiar-se a l’interior de la catedral, i tindrien pa per menjar, fet a aquest forn de pau, i aigua per beure, amb el pou, i per protegir-los hi havia la sala d’armes… si bé també és cert que no hi ha cap registre que pugui verificar o desmentir que en algun moment es fes servir aquest espai i recursos”, relaten.

Forn de pa que alberga l'interior de la Catedral de Santa Maria d'Urgell
Forn de pa històric que alberga un dels racons interiors de la Catedral de Santa Maria d’Urgell

Una experiència immersiva

El projecte de reobertura dels racons amagats pretén, més enllà de mostrar arquitectura, connectar emocionalment amb la ciutadania. Fer present la història des de dins, caminar pels mateixos passadissos que fa segles van trepitjar canonges, preveres o infants entremaliats, és un viatge temporal que emociona molts veïns i veïnes de la Seu.

Amb aquesta proposta, la Catedral de la Seu d’Urgell no només obre portes físiques, sinó també records. La ruta pels seus racons secrets es consolida com un atractiu turístic i cultural que demostra com la memòria i el patrimoni poden caminar plegats per recuperar espais que havien quedat en silenci.

Les visites tenen lloc de dimarts a divendres a les 9.00 h i a les 10.30 h, i els dissabtes a les 10.30 h. Cal fer reserva prèvia al telèfon 973 353 242 o al correu electrònic [email protected].

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia