El cardenal Pierbattista Pizzaballa va retornar a Jerusalem aquest dimarts després d’uns dies de visita a l’església llatina de la Sagrada Família de Gaza, on va anar acompanyat pel seu homòleg ortodox, Teòfil III. “Hem tornat amb el cor destrossat, però també encoratjats per moltes persones que hem conegut”, va explicar el patriarca llatí en una compareixença per donar testimoni de la seva experiència al nord de la Franja de Gaza, on el passat 17 de juliol va ser atacada la parròquia catòlica amb el resultat de tres morts i diversos ferits.
En el seu discurs d’obertura, Teòfil III va expressar un “profund dolor” pel que va presenciar a Gaza, alhora que va afirmar la fermesa de l’esperança enmig de la intensitat del patiment: “Vam entrar com a servents del Cos sofrent de Crist”, va dir, el patriarca, assegurant que “entre les parets trencades de l’Església de la Sagrada Família i els cors ferits dels seus fidels, van ser testimonis del sofriment i, al mateix tempos, d’una “esperança irrompible”. “Ens vam agenollar en pregària al costat dels afligits i vam imposar les mans sobre aquells que anhelaven consol”, va detallar.
Teòfil va continuar afirmant la missió en temps de devastació recordant que l’Església està “arrelada en el ministeri de la presència, d’estar amb els que ploren, de defensar la sacralitat de la vida i de testimoniar la llum que cap foscor pot extingir”. “Al infants de Gaza, els diem: l’Església romandrà al vostre costat“, va dir el patriarca, tot advertint a la comunitat internacional que “el silenci davant del sofriment és una traïció a la consciència”.
Caminant entre les runes de Gaza
Durant l’estada, els líders cristians van “caminar entre la pols, passant al costat d’edificis derruïts i tendes de campanya per tot arreu” que, segons Pizzaballa, “s’han convertit en llars per a molta gent”. “Enmig de tot allò els infants parlaven sense immutar-se, acostumats ja al baluern de les bombes”, va relatar el cardenal sobre la situació, que el patriarcat va documentar visualment en aquest vídeo.
En aquest escenari aterridor, Pizzaballa i Teòfil van assegurar haver trobat alguna cosa més que la destrucció: “La dignitat de l’ésser humà que es nega a extingir-se”, una dignitat que per al patriarca llatí es podia apreciar clarament a través de “mares preparant menjar per a altres persones, infermeres curant ferides amb tendresa i persones de totes les religions que encara preguen al Déu que tot ho veu i res no oblida”.
“Crist no és absent de Gaza”, va reblar el purpurat italià, “és allà, crucificat entre els ferits, sepultat sota les runes i, no obstant això, present en cada acte de misericòrdia, en cada llum en l’obscuritat i en cada mà estesa a favor d’aquells que pateixen”.
Pizzaballa va subratllar durant la compareixença que la seva visita a Gaza, igual com la tasca que desenvolupen allà els cristians, no estava adreçada a un grup específic de la població, sinó a tothom. Per això la comitiva en què viatjaven va aconseguir portar a la Franja 500 tones d’ajuda humanitària per pal·liar el patiment d’una població sotmesa a la fam des de fa mesos.
Ajuda humanitària: qüestió de vida o mort
“L’ajuda humanitària és qüestió de vida o mort”, va alertar el cardenal, recordant que “cada hora que la població palestina passa sense menjar, aigua, medicines i refugi provoca un dany profund”. “És una humiliació difícil de suportar quan la veus amb els teus ulls. És moralment inacceptable i injustificable”, va advertir.
Davant aquesta situació, Pizzaballa i Teòfil van alçar la veu per fer una crida als líders del Pròxim Orient i del món. “No pot haver-hi un futur basat en la captivitat, el desplaçament de palestins ni la venjança. Ha d’haver-hi una via per a restaurar la vida, la dignitat i tota la humanitat perduda». I va culminar: “És hora de posar fi a aquest disbarat, posar fi a la guerra i prioritzar el bé comú de les persones”.
