Els ulls de gairebé tots els conductors que transiten pel carrer del Badorc de Piera, una de les vies per on s’accedeix o se surt d’aquest municipi de més de 17.000 habitants de l’Anoia, s’orienten de manera mecànica cap a la nau que fa uns anys va ser un taller mecànic, i que fins el passat dissabte 12 de juny havia de ser la nova mesquita per a la nombrosa comunitat islàmica present en aquesta població. Les cintes policials que en prohibeixen el pas, així com els vidres trencats de les finestres a causa de l’incendi generat no fa ni una setmana, desperten l’expectació de veïns i veïnes de Piera i de pobles limítrofs.
Des de la urbanització Can Mata, on viu amb la seva dona, Chaib Boutaibi accedeix cinc vegades al dia per aquesta via amb la intenció de resar a la mesquita del carrer Ramon i Cajal, en una instal·lació llogada que, segons apunta, es preveia deixar d’arrendar un cop fet el canvi definitiu de temple. Arribat del Marroc fa trenta anys, abans de patir una lesió que el va deixar sense poder treballar, els ulls de Chaib Boutaibi es van assabentar de l’incendi en veure una gernació de bombers remullant unes cendres que aquest dijous encara desprenien l’olor de la descomposició orgànica de la fusta cremada.
Boutaibi reconeix que, per la seva incapacitat, no va poder participar de manera activa en la conversió del taller que la Comunitat Islàmica de Piera va adquirir per fer-hi la mesquita, però durant tot el procés va acudir-hi cada dia per proveir d’aigua i d’aliments els paletes, electricistes, fontaners i tota una llista d’oficis manuals que desenvolupa una població musulmana que es va bolcar altruistament en el temple.
Un temple nou en què les flames no només van devorar la sala d’oracions, sinó també espais com una classe dedicada al reforç acadèmic dels infants de més de cent famílies de Piera. “La classe que tenim ara ja se’ns ha quedat petita”, reconeix Boutaibi, entre cadires i pupitres, mentre no dubta a mostrar tots els racons per on han passat desenes de famílies aquests últims anys, com la de Yahya Makhtari, nascut al Marroc fa 56 anys, president de la Comunitat Islàmica de Piera des de fa sis, físic de formació i pare d’una jove acabada de graduar-se en Biotecnologia a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), així com de dos nois més que continuen estudiant batxillerat i un cicle formatiu de grau superior, respectivament.
“S’ha cremat un somni, i no només un edifici de quatre parets”
Makhtari va rebre una trucada la matinada del 12 de juliol, mentre treballava en una altra població, que el va fer sortir de la feina abans d’acabar la seva jornada laboral. “Tornava al poble mentre es feia de dia i, a l’horitzó, ja veia una columna de fum que no feia gaire bona pinta”, recorda des d’una de les cafeteries pròximes a la mesquita de Ramon i Cajal. En arribar a la zona zero, “on s’elevava un somni, i no només un edifici amb quatre parets”, assenyala, la tristesa es va empoderar d’ell i de la resta d’amics i familiars que a principis de 2021 compraven la instal·lació, i que l’estiu de 2023 rebien els permisos per a treballar-hi.
Durant els dies posteriors a l’incendi, el telèfon de Makhtari no ha deixat de sonar. I, en ell, una de les persones que més hi ha trucat és el capellà de la parròquia de Santa Maria de Piera, Carles Muñiz, entre altres veus musulmanes i catòliques que aquest divendres 18 de juliol han decidit unir-se a una manifestació de protesta pels carrers de Piera amb un únic clam: “No acusem ningú, però mostrem el rebuig unànime de tots els pierencs i les pierenques, sense distinció confessional, per una acció lamentable“, afirma el president, que insisteix en la necessitat de convertir la convocatòria en resposta ferma davant la violència.
“Volem ser-hi tots, i també els nostres fills, que assisteixen a un incendi intencionat que es pot catalogar de xenòfob mentre, si se’ls pregunta d’on són i d’on se senten, respondran dient que són de Piera i que se senten catalans“, continua el marroquí. Un d’aquests joves és precisament qui s’atura, davant de la rectoria de Piera, per parlar, vestit amb la samarreta de la selecció marroquina, amb el rector: “Aquí ens coneixem i respectem tots i totes des d’abans que la mirada de tothom se centrés en Piera a causa de la crema de la mesquita, un edifici important per a tothom”, sosté Carles Muñiz.
“El que es colpeja ara mateix no és un edifici, sinó un col·lectiu, unes persones que es reuneixen per pregar”, afirma Muñiz referint-se de nou a l’incident, abans de parlar d'”una cultura de l’encontre” que ha unit musulmans i catòlics històricament —”fins i tot abans que jo aterrés com a sacerdot de Piera, fa prop de cinc anys”, manté, posant l’exemple d’una tragèdia del passat en què la pregària per la mort de famílies musulmanes a causa de l’esfondrament d’un edifici es va celebrar a l’església d’aquesta localitat.
“Segurament, d’aquí a unes setmanes Piera deixarà de ser el centre de les mirades”, diu Muñiz, “i aleshores, mentre molts dels que ara parlen del poble sense saber ubicar-nos en un mapa de Catalunya ho deixin de fer, continuarem posant fil a l’agulla per construir una nova mesquita per a Pira i per teixir tota mena de vincles amb totes les confessions, convivint tan bé com sempre s’ha conviscut”, admet.
