El papa Lleó XIV va expressar aquest dimarts la seva preocupació per les “tensions” d’aquests dies davant les costes de Veneçuela entre la lluita contra el narcotràfic i el desplegament dels marines dels Estats Units al Carib, amb l’amenaça latent d’una “guerra freda”.
“Crec que amb la violència no hi guanyem. El que cal fer és buscar el diàleg, buscar una forma justa de trobar solucions als problemes que puguin existir en algun país”, va afirmar el pontífex en la conversa amb els periodistes que l’esperaven pels volts de les 8 del vespre a la sortida de la seva residència de Castel Gandolfo, on acostuma a anar el dimarts a passar el seu dia de descans setmanal. Segons van recollir els mitjans vaticans, durant el breu intercanvi Lleó XIV va explicar que uns minuts abans havia llegit una notícia sobre un nou apropament de vaixells de guerra a la costa de Veneçuela.
En el pla geopolític, el papa Lleó també es va referir a la situació al Pròxim Orient, amb la treva posada en perill pels nous atacs israelians a Gaza, a més de la provocació del mateix dimarts dels colons a l’esplanada de les Mesquites i l’assalt a alguns llogarets a Cisjordània. “La treva és molt fràgil”, va reconèixer el papa americà, mostrant; no obstant això, una opinió positiva en el sentit que “almenys la primera fase de l’acord de pau [sota els auspicis de Donald Trump i signat el passat 10 d’octubre, ndr] continua endavant”.
Tanmateix, el papa Prevost va remarcar la necessitat de “buscar la manera de passar a la segona fase, veure el tema del govern, com es poden garantir els drets de tots els pobles”. “La qüestió de Cisjordània i els colons és realment complexa: Israel va dir una cosa i després, a vegades, fa una altra”, va destacar, reiterant la idea d’intentar “treballar junts per la justícia per a tots els pobles.
Les necessitats espirituals dels migrants als Estats Units
El papa també va ser preguntat sobre Chicago, la seva ciutat natal, on les autoritats han prohibit als sacerdots catòlics donar la comunió als immigrants detinguts. En aquest punt va recordar que “el paper de l’Església és predicar l’Evangeli”, afirmació que va reforçar amb una referència de l’Evangeli de Mateu, capítol 25, “en el qual Jesús diu clarament: al final del món se’ns preguntarà: com heu acollit a l’estranger? Ho heu acollit i rebut o no?”.
“Crec que cal reflexionar profundament sobre el que succeeix. Moltes persones que han viscut durant anys i anys sense causar mai problemes s’han vist profundament afectades pel que passa en aquest moment”, va remarcar el papa americà, instant a tenir en compte també els drets espirituals de les persones detingudes: “Sens dubte, convidaria les autoritats a permetre que els agents pastorals s’ocupin de les necessitats d’aquestes persones. Moltes vegades han estat separades de les seves famílies durant molt de temps, ningú sap el que passa… però les seves necessitats espirituals han de ser respectades”.
El treball, un dret humà
La qüestió del dret dels drets laborals de les persones no va faltar tampoc en la breu entrevista, en vista del pròxim Jubileu del Món del Treball i a la llum dels nombrosos casos de morts a Itàlia i més enllà per accidents laborals. “La veu de l’Església està a favor dels drets. Creiem que realment hem de treballar tots junts. És un dret de l’ésser humà tenir una feina digna, en la qual també pugui guanyar diners per al bé de la seva família”, va dir el papa, reiterant la seva preocupació per la seguretat i afirmant que la celebració del Jubileu també vol “oferir una mica d’esperança i intentar unir forces per a trobar solucions i no sols comentar els problemes”.
Les obres d’art de Rupnik, retirades
Abans d’acomiadar-se i tornar al Vaticà, el papa Lleó XIV va respondre una darrera pregunta sobre l’exjesuïta Marko Rupnik, acusat d’abusos per algunes religioses, el cas de les quals és objecte d’un procés en la secció disciplinària del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe. En particular, se li va plantejar al papa la qüestió de les obres d’art de Rupnik, reconegut artista i autor de mosaics, que encara es troben en diversos llocs sagrats, algunes de les quals han estat cobertes després de les peticions i protestes de les víctimes.
“Certament, en molts llocs, precisament per la necessitat de ser sensibles amb els qui han denunciat haver estat víctimes, les obres d’art han estat cobertes, les obres d’art han estat retirades dels llocs web. Per tant, aquesta qüestió és sens dubte una cosa de la qual som conscients”, va respondre Lleó XIV.
A continuació, va remarcar que “recentment s’ha iniciat un nou procés” contra l’exjesuïta: “S’han nomenat els jutges i els processos judicials requereixen molt temps. Sé que és difícil per a les víctimes demanar-los que siguin pacients. Però l’Església ha de respectar els drets de totes les persones. El principi de presumpció d’innocència fins que es demostri el contrari també s’aplica a l’Església. I esperem que aquest procés que acaba de començar pugui aportar claredat i justícia a totes les persones involucrades”, va concloure.
