Com en el cas de Llàtzer, avui, “a les portes de l’opulència es troba la misèria de pobles sencers, assotats per la guerra i l’explotació”. El papa va recordar la tragèdia perenne dels miserables, d’aquells apostats a les portes de la Història, recollint les engrunes dels poderosos, durant la seva homilia d’aquest diumenge amb motiu del Jubileu dels Catequistes. 35.000 persones omplien una assolellada plaça de Sant Pere.
“Res sembla que hagi canviat al llarg dels segles, quants Llàtzers moren enfront de l’avarícia que oblida la justícia, al benefici que trepitja la caritat, a la riquesa cega enfront del dolor dels necessitats“, va clamar Prevost, qui va insistir en què, com afirma l’Evangeli, “els sofriments de Llàtzer tenen un final. Els seus dolors acaben, així com acaben els banquets del ric, i Déu fa justícia a tots dos”.
Recordant al papa Francesc, Lleó XIV va recordar la seva catequesi durant l’Any de la Misericòrdia. Aquest dia, Bergoglio “va destacar que Déu redimeix el món de tots els mals, donant la seva vida per la nostra salvació. La seva acció és el començament de la nostra missió, perquè ens convida a donar-nos nosaltres mateixos pel bé de tots”.
Reflexionant sobre el diàleg entre l’home ric i Abraham, també present en les lectures d’avui, León va subratllar com es tracta d’unes paraules que “no volen decebre’ns o desanimar-nos, sinó despertar la nostra consciència”. La raó és que escoltar Moisès i els Profetes “significa fer memòria dels manaments i les promeses de Déu, la provisió de les quals no abandona mai a ningú”.
“L’Evangeli ens anuncia que la vida de tots pot canviar, perquè Crist ha ressuscitat d’entre els morts. Aquest esdeveniment és la veritat que ens salva; per això ha de conèixer-se i anunciar-se, però no és suficient. Ha d’estimar-se, i és aquest amor el que ens porta a comprendre l’Evangeli, perquè ens transforma obrint el cor a la paraula de Déu i al rostre del proïsme”, va traçar León XIV, qui va indicar als catequistes que “vostès són aquests deixebles de Jesús que es converteixen en els seus testimonis”.
“El catequista és una persona de paraula, una paraula que pronuncia amb la seva pròpia vida. Per això els primers catequistes són els nostres pares, aquells que van parlar amb nosaltres primer i ens van ensenyar a parlar. Així com vam aprendre la nostra llengua materna, de la mateixa manera l’anunci de la fe no pot delegar-se a uns altres, sinó que es realitza allí on vivim, principalment a les nostres cases, al voltant de la taula”, va explicar el papa. “Quan hi ha una veu, un gest, un rostre que porta a Crist, la família experimenta la bellesa de l’Evangeli“.
Perquè “tots hem estat ensenyats a creure mitjançant el testimoniatge de qui ha cregut abans de nosaltres. Des de nens i adolescents, sent joves, després adults i també ancians, els catequistes ens acompanyen en la fe compartint un camí constant, com han fet avui vostès, en el pelegrinatge jubilar. Aquesta dinàmica involucra tota l’Església; en efecte, mentre en Poble de Déu genera homes i dones en la fe, «va creixent en la comprensió de les coses i de les paraules transmeses, ja per la contemplació i l’estudi dels creients, que les mediten en el seu cor i, ja per la percepció íntima que experimenten de les coses espirituals, ja per l’anunci d’aquells que amb la successió de l’episcopat van rebre el carisma cert de la veritat»”, va subratllar el papa, qui va afegir que “el Catecisme és l’“instrument de viatge” que ens protegeix de l’individualisme i les discòrdies, perquè confirma la fe de tota l’Església catòlica”.
I, per a finalitzar, un advertiment contra el fals proselitisme: “Quan eduquem en la fe no fem un ensinistrament, sinó que posem en el cor la paraula de vida, perquè produeixi fruits de vida bona”. “Recordem que ningú dona el que no té. Si el ric de l’Evangeli hagués tingut caritat amb Llàtzer, hauria fet el bé, no sols al pobre, sinó també a si mateix. Si aquest home sense nom hagués tingut fe, Déu l’hauria salvat de tot turment; va ser la inclinació a les riqueses mundanes el que li va llevar l’esperança del bé veritable i etern”, va finalitzar el pontífex.
“Quan també nosaltres estem temptats per l’avarícia i la indiferència, els molts Llàtzers d’avui ens recorden la paraula de Jesús, convertint-se per a nosaltres en una catequesi encara més eficaç en aquest Jubileu, que és per a tots un temps de conversió i de perdó, de compromís per la justícia i de cerca sincera de la pau”, va concloure. Abans, es va produir la benedicció de 39 nous catequistes, procedents de tot el món.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
