El papa Lleó XIV ha reafirmat aquest dijous 16 d’octubre “el compromís i la solidaritat de l’Església” per col·laborar amb els governs i organismes mundials per “servir els més pobres i desafavorits del planeta”. Ho ha fet aquest dijous a Roma en un contundent discurs pronunciat a la seu internacional de la FAO, l’Organització de les Naciones Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, que ha celebrat la seva 80a assemblea general.
Coincidint amb el Dia Mundial de l’Alimentació, el pontífex ha denunciat novament “una economia sense ànima” i ha posat en dubte el “qüestionable model de desenvolupament” actual, lamentant que la comunitat internacional miri cap a una altra banda mentre en alguns conflictes es fa servir “la fam com a arma de guerra”.
En el discurs, pronunciat en presència del director general de la FAO, Qu Dongyu, i desenes de personalitats rellevants d’arreu del planeta, el papa Prevost ha assegurat que la seva compareixença segueix l’exemple dels seus predecessors en el papat, “que van atorgar a la FAO una especial estima i proximitat, conscient del rellevant mandat d’aquesta organització internacional”.
Veure en el patiment humà “una cosa pròpia”
“A 80 anys de la institució de la FAO, la nostra consciència ha d’interpel·lar-nos una vegada més enfront del drama —sempre actual— de la fam i la malnutrició”, ha remarcat el papa en els primers compassos del parlament, recordant que “posar fi a aquests mals incumbeix no sols empresaris, funcionaris o responsables polítics”. “És un problema a la solució del qual tots hem de concórrer: agències internacionals, governs, institucions públiques, oenegés, entitats acadèmiques i societat civil, sense oblidar a cada persona en particular, que ha de veure en el sofriment aliè una cosa pròpia. Qui pateix fam no és un estrany. És el meu germà i haig d’ajudar-lo sense cap dilació”, ha sentenciat el papa.
El papa ha fet una crida a “mobilitzar tota energia disponible, en un esperit de solidaritat, perquè en el món no hi hagi ningú a qui li falti l’aliment necessari, tant en quantitat com en qualitat”. “D’aquesta manera —ha assenyalat—, es posarà fi a una situació que nega la dignitat humana, compromet el desenvolupament desitjable, obliga iniquament a munions de persones a abandonar les seves llars i obstaculitza l’entesa entre els pobles”.
“¿On som en l’acció contra la plaga de la fam que continua flagel·lant atroçment a una part significativa de la humanitat?”, ha clamat Robert Prevost a l’assemblea de la FAO, la primera organització intergovernamental amb la qual la Santa Seu va establir relacions diplomàtiques regulars. En aquest punt, el pontífex ha recordat que malgrat els avanços tecnològics, científics i productius, “673 milions de persones al món se’n van al llit sense menjar”, i “altres 2.300 milions no poden permetre’s una alimentació adequada des del punt de vista nutricional”.
“Darrere de cadascun d’aquests números hi ha una vida truncada, una comunitat vulnerable; hi ha mares que no poden alimentar els seus fills”, ha sentenciat, tot lamentant “les malalties i el retard en el creixement motor i cognitiu” a què estan exposats “els infants que sofreixen la malnutrició”. Una situació que pel papa és “el senyal evident d’una insensibilitat imperant, d’una economia sense ànima, d’un qüestionable model de desenvolupament i d’un sistema de distribució de recursos injust i insostenible”.
La inanició deliberada, crim de guerra
El papa Lleó XIV ha subratllat que “els escenaris dels conflictes actuals han fet ressorgir l’ús dels aliments com a arma de guerra, contradient tot el treball de sensibilització portat endavant per la FAO durant aquestes 8 dècades”. “Cada vegada sembla allunyar-se més aquest consens expressat pels estats que considera la inanició deliberada un crim de guerra, com també impedir intencionalment l’accés als aliments a comunitats o pobles sencers”, ha reiterat, advertint que “el dret internacional humanitari prohibeix sense excepció atacar a civils i béns essencials per a la supervivència de les poblacions”.
“No podem continuar així, ja que la fam no és el destí de l’home sinó la seva perdició. Enfortim, doncs, el nostre entusiasme per a remeiar aquest escàndol! No ens aturem pensant que la fam és només un problema a resoldre. És un clam que puja al cel i que requereix la veloç resposta de cada nació, de cada organisme internacional, de cada instància regional, local o privada. Ningú pot quedar al marge de lluitar intrèpidament contra la fam. Aquesta batalla és de tots”, ha afirmat el papa.
Testimonis abúlics o artesans de pau?
Després de titllar de “penós i desolador” l’actual panorama mundial, marcat per desenes de “conflictes que l’afligeixen”, Lleó ha lamentat que les societats s’han convertit en “testimonis abúlics d’una violència esquinçadora”, quan, en realitat, ha puntualitzat, “les tragèdies humanitàries per tots conegudes haurien d’instar-nos a ser artesans de pau ungits del bàlsam guaridor que requereixen les ferides obertes en el cor mateix de la humanitat”. “El món no pot continuar assistint a espectacles tan macabres com els que estan en curs en nombroses regions de la terra. Cal donar-los per resolts com més aviat millor”.
Reconeixent l’encertat lema de la Jornada Mundial de l’Alimentació “Braç a braç per uns aliments i un futur millors”, Lleó XIV ha instat a no acontentar-se “amb omplir parets amb grans i cridaners cartells”. “Ha arribat el temps d’assumir un renovat compromís, que incideixi positivament en la vida d’aquells que tenen l’estómac buit i esperen de nosaltres gestos concrets que els arrenquin de la seva prostració. Tal objectiu només pot aconseguir-se mitjançant la convergència de polítiques eficaces i una implementació coordinada i sinèrgica de les intervencions”, ha dit.
El papa Prevost ha demanat també als mandataris reunits que tinguin en compte “la importància del multilateralisme enfront de nocives temptacions que tendeixen a erigir-se en autocràtiques en un món multipolar i cada vegada més interconnectat”. I ha recordat que és “més necessari que mai repensar amb audàcia les modalitats de la cooperació internacional”. “No es tracta només d’individuar estratègies o realitzar prolixos diagnòstics”, ha reflexionat, sinó que “els països més pobres esperen amb esperança és que se senti sense filtres la seva veu, que es coneguin realment les seves mancances i se’ls ofereixi una oportunitat, de manera que es compti amb ells a l’hora de solucionar els seus veritables problemes, sense imposar-los solucions fabricades en llunyans despatxos, en reunions dominades per ideologies que ignoren sovint cultures ancestrals, tradicions religioses o costums molt arrelats en la saviesa dels majors”.
“Rostres famolencs que interpel·len”
Durant el tram final de la dissertació, el papa Lleó XIV ha apuntat que “els rostres famolencs de tants que encara pateixen ens interpel·len i ens conviden a reexaminar el nostre estil de vida, les nostres prioritats i, en general, la nostra manera de viure en el món actual”. En aquest punt ha cridat l’atenció del fòrum internacional sobre els pobles “que pateixen manca d’accés a aigua potable, aliments, atenció mèdica essencial, habitatge digne, educació bàsica o treball digne, perquè puguem compartir el dolor dels qui s’alimenten només de desesperació, llàgrimes i misèria”. Unes multituds que, com ha remarcat el papa, es troben “condemnades a mort i penúries a Ucraïna, Gaza, Haití, l’Afganistan, Mali, República Centreafricana, Iemen i Sudan del Sud, per nomenar només alguns llocs del planeta on la pobresa s’ha convertit en el pa de cada dia de tants germans i germanes nostres”.
El papa ha culminat la seva intervenció invocant “la benedicció de Déu” sobre les personalitats reunides (“la FAO i els seus funcionaris, que s’esforcen diàriament per complir amb les seves responsabilitats amb virtut i prediquen amb l’exemple”). “Els desafiaments que tenim per davant són immensos, però també ho són el nostre potencial i les possibles línies d’acció”, ha advertit, afegint que la fam té molts noms i pes sobre tota la família humana. “Tota persona humana té gana no sols de pa, sinó també de tot allò que li permet madurar i créixer cap a la felicitat per a la qual ha estat creada. Hi ha una fam de fe, esperança i amor que ha de canalitzar-se cap a la resposta integral que estem cridats a donar junts”, ha apuntat abans de recordar als representants dels diferents països que “sempre podran comptar amb la solidaritat i el compromís de la Santa Seu i de les institucions de l’Església catòlica, llistes per a sortir al servei dels més pobres i desfavorits del món”.
