Un germà de congregació, el cardenal que li va posar l’Anell del Pescador… Els rumors sobre el pròxim prefecte del Dicasteri per als bisbes circulen pel Vaticà i els seus murs lleonins són incapaços de contenir-los, és clar. Però la veritat és que l’última paraula sobre qui serà el futur responsable de la ‘fàbrica’ de bisbes la té qui la va pilotar fins que el passat 8 de maig es va convertir en el papa Lleó XIV. I caben sorpreses.
I una d’elles —mussitada a Religió Digital per fonts ben informades-—comportaria una carambola i podria suposar que aquest germà de congregació, Luis Marín de Sant Martín, sotssecretari de la Secretaria General del Sínode, passés a ocupar aquesta Secretaria, i el seu actual responsable, el cardenal maltès, Mario Grech, de 68 anys, i de qui es destaca el seu bon fer en la posada en marxa d’un sínode tan complicat i exigent com el de la Sinodalitat, pogués passar a dirigir el Dicasteri per als bisbes. Ja es veurà.
Sigui com sigui el que finalment decideixi Prevost a l’hora de triar al seu successor en aquest important organisme vaticà, sí que hi ha pistes que indueixen a pensar en com serà el procés d’elecció de bisbes que el papa Prevost farà posar en pràctica al nou prefecte, d’igual manera que el papa Francesc li va fer venir a ell del Perú per a, per fi, tractar de perfilar el tipus de pastor amb el qual pretenia imprimir un segell al seu pontificat, una cosa de la qual ara alguns hipòcritament es fan creus, com si en el papat de Joan Pau II no fossin rebutjats —fins i tot gairebé a les braves— perfils que eren perfectament vàlids fins llavors.
I quins són aquests indicis? La revista America n’ha avançat algun, com el que els laics semblen destinats a jugar un paper més destacat que fins ara, encara quan en algunes conferències episcopals (en unes més que en unes altres, perquè tampoc existeix obligació), els nuncis els demanen referències a uns certs elegits sobre els nous candidats a l’episcopat. Alguna cosa d’això es va parlar durant les dues sessions del Sínode sobre la sinodalitat i el llavors cardenal Prevost en va prendre nota.
Coincidint amb el seu nomenament com a prefecte, en una de les escasses entrevistes que va concedir, el llavors cardenal Prevost va mostrar que li agradaria veure més participació dels laics en el procés d’elecció de bisbes. De fet, el papa Francesc ja havia fet un pas significatiu en aquest sentit quan, un any abans, va nomenar tres dones com a membres del Dicasteri per als bisbes, una d’elles, laica.
“Escoltar més religiosos i laics”
“Vam tenir una reflexió interessant entre els membres del dicasteri sobre aquest tema”, va declarar Prevost a la CNS. “Crec que a poc a poc hem d’obrir-nos més, escoltar una mica més els religiosos i els laics”.
Uns mesos més tard, a principis de 2024, després de la celebració de la primera part del Sínode, que tantes expectatives havia generat, i a l’espera de la celebració de la segona, de la qual s’esperaven més concrecions de les que finalment va haver-hi, el cardenal Prevost va ser nomenat membre de dos grups d’estudis sinodals, el 6 i el 7.
I aquest últim, precisament, portava l’encapçalament d’“Alguns aspectes de la figura i el ministeri del bisbe (en particular: criteris per a la selecció de candidats a l’episcopat, funció judicial del bisbe, naturalesa i desenvolupament de les visites ad limina apostolorum) des d’una perspectiva sinodal missionera”.
I els seus membres, entre ells el futur Lleó XIV, en l’actualització que van presentar dels seus treballs a l’inici de la segona fase del citat Sínode, el mes d’octubre passat en el Vaticà, sol·licitaven específicament canvis en el procés de selecció de bisbes per a fer-lo més transparent, més vinculat amb l’Església local i incorporar més la participació dels laics.
“Quina participació més marcada del Poble de Déu és possible i realista, per exemple el Consell Presbiteral, el Consell Pastoral Diocesà, les persones consagrades i els fidels laics compromesos en la vida pastoral, tenint en compte en particular a les dones?”.
Així doncs, tret que es contradigui —i no sembla que pugui ser el cas— els laics, i especialment les dones, tindran un pes creixent en el procés d’elecció dels futurs bisbes.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
