L’11 de febrer de 2013, el papa Benet XVI va deixar en estat de xoc a l’Església catòlica en anunciar la seva renúncia, que es faria efectiva el 28 d’aquell mes. No tenia forces per a continuar. De fet, acabaria confessant al seu biògraf poc després que a penes dormia des de la Jornada Mundial de la Joventut de Colònia d’agost de 2005, fa ara 20 anys, pocs mesos després de succeir en la seu de Pere a Joan Pau II.
Gairebé al mateix temps que feia pública la seva històrica renúncia, començaven les especulacions sobre les seves causes últimes, perquè sempre va haver-hi un cercle crèdul a les teories conspiranoiques que va veure en aquesta molt pensada decisió fosques motivacions, quan no trames, que es prolongarien durant el pontificat de Francesc.
Ara s’acaba de conèixer una carta datada en 2014 en la qual el papa alemany, mort l’any 2022, responia al teòleg italià Nicola Bux sobre els dubtes i incertituds que havia deixat pendents, a parer seu, la seva renúncia.
I en aquesta carta, recollida per Katholisch, “el papa emèrit rebutja fermament les especulacions que mai va renunciar realment ni va romandre en el càrrec com una espècie d'”antipapa”. Tals idees són “absurdes” i contradiuen el “clar ensenyament dogmàtic-canònic” de l’Església. Qui afirmi el contrari no és “ni un veritable historiador ni un veritable teòleg”. En la carta, Ratzinger també qualifica “d’infundats” els advertiments sobre un cisma eclesiàstic progressiu.
“L’afirmació que amb la meva renúncia ‘només vaig renunciar a l’exercici del càrrec i no també al munus‘ contradiu un clar ensenyament dogmàtic i canònic (…). Quan alguns periodistes parlen d’un ‘cisma progressiu’, no mereixen cap atenció”, escriu Ratzinger.
Encara que ja es coneixia l’existència d’aquesta carta, ara Bux l’ha publicat com a apèndix, incloent-hi una fotocòpia de l’original, en el llibre Realitat i utopia de l’Església, sogons informa el portal alemany.
Durant el mandat de Francesc (2013-2025), la legitimitat del seu pontificat va ser qüestionada repetidament a Itàlia, especialment per grups conservadors i tradicionalistes, com recorda Katholisch. Això va portar alguns fins i tot a afirmar que Benet XVI no va renunciar voluntàriament al papat, sinó que va ser pressionat o impedit per a exercir el seu càrrec.
Segons aquesta teoria, el papat no estava realment vacant i, per tant, Francesc no era el cap legítim de l’Església. Ara s’ha aclarit tot. Però per a alguns encara no n’hi haurà prou.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
