Paolo Ruffini, prefecte del Dicasteri per a la Comunicació de la Santa Seu assegura que la trobada dels influenciadors catòlics i missioners digitals que se celebra a Roma entre el 28 i el 29 de juliol en el marc del Jubileu dels Joves implica “testificar que el cristianisme no està fora del temps, sinó que en el temps, i que l’evangelització no exclou cap lloc, ni tan sols els entorns digitals”.
En una entrevista al portal SIR, Ruffini apunta que l’organització d’aquesta primera gran celebració que l’Església dedica als missioners digitals en el marc del Jubileu és “un signe del desig de l’Església de viure en el seu temps i d’assumir el repte de ser sal i llevat, testimoniant la seva fe fins i tot en l’anomenat entorn digital, que en realitat no està separat dels altres, sinó que ja és el món en què vivim.
“La metàfora del ‘continent digital’ s’ha d’interpretar, perquè el món també és digital. El tema és superar la ‘bretxa digital’ i fer que l’entorn digital sigui cada cop més humà i, per part nostra com a creients, que s’enriqueixi amb el testimoni d’aquells que consideren la relació un do i no un instrument de possessió, dominació o domini”, subratlla el periodista, tot assegurant que la feina del comunicador cristià és “tornar a portar la bellesa de les relacions al món digital”.
Una comunió que uneix
Ruffini, que va ser el primer prefecte laic nomenat en l’era del papa Francesc, comenta que, dins del marc digital, l’Església “no ha de perdre la seva ànima i la bellesa de la comunió que uneix els seus membres, que no és només una connexió digital”. “La comunió que ens uneix és molt diferent de la connexió pura; és el que ens fa membres els uns dels altres”, rebla.
D’acord amb els ensenyaments i les reflexions dels darrers tres papes en relació amb el cristianisme durant l’era digital, Ruffini considera que “l’Església ha d’acceptar els reptes dels temps sense perdre el sentit de l’ensenyament de l’Evangeli”. “Podem i hem d’utilitzar les eines digitals amb la consciència que el nostre temps ha de ser redimit d’una visió purament comercial de connexió o dominació, restaurant la bellesa de les relacions, la generositat i el fet de compartir”, expressa.
Presència plena, digital i física
Preguntat sobre com pot participar l’Església catòlica de forma constructiva en entorns digitals marcats per la lògica de la confrontació i la polarització, Ruffini assenyala que “no cal fer gaires proclamacions, perquè el testimoni està fet de comportaments”. En aquest punt, recorda la reflexió pastoral publicada fa dos anys pel Dicasteri per a la Comunicació, sota el títol Cap a una presència plena, un text sobre la interacció amb les xarxes socials.
“La ‘presència plena’ és tant digital com física”, diu. “Si les xarxes socials —afegeix— es converteixen en una via d’escapament de la realitat, aleshores les hem de transformar en una part de l’Església en sortida, una que es reuneix i actua en llocs, no només en meta-llocs. Els cristians estan obligats a romandre dins de la realitat, i la realitat que experimentem és simultàniament digital i física”.
Finalment, Ruffini declara que no s’ha de pensar en el factor digital com a simple transmissió, perquè no n’hi ha prou amb publicar a les xarxes socials. “Igual que fa anys, simplement publicar un comunicat de premsa no era prou per estar bé, la comunicació de l’Església no es pot limitar a això. Què intenten fer les empreses per comunicar-se? Intenten fer-te entendre un vincle, un sentiment de pertinença, una relació, una fe… La comunicació està feta d’això i és una comunicació interpersonal. I que avui també es produeix a través de les xarxes socials. Hem de tenir por? No, hem de ser-hi com a cristians. Però no podem ser-hi sense més ni més, perquè si no seria una fugida”, conclou.
