L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Türk, ha instat el govern d’Israel a detenir immediatament el pla per a la conquesta militar total de Gaza, aprovat aquest divendres pel gabinet de seguretat del primer ministre Benjamin Netanyahu després d’una tensa reunió de més de 10 hores.
Segons Türk, el projecte contradiu la sentència del Tribunal Internacional de Justícia, que exigeix a Israel posar fi a l’ocupació tan aviat com sigui possible, i vulnera el dret dels palestins a l’autodeterminació, així com la implementació de la solució de dos Estats.
Els detalls del pla d’ocupació israelià
El pla israelià, acordat després d’una reunió de deu hores, preveu el setge de la ciutat de Gaza i el trasllat forçós d’aproximadament un milió de residents cap al sud de la Franja abans del 7 d’octubre. En una entrevista recent al canal de televisió Fox News, Netanyahu afirma que no es tracta d’una annexió, sinó d’un règim militar de control, i que la gestió del territori es lliurarà a altres forces àrabs, excloent tant Hamàs com l’Autoritat Palestina.
Principis per posar fi a “la guerra” a Gaza
Des de Tel-Aviv van fixar cinc “principis per posar fi a la guerra”: el desarmament total de Hamàs, la devolució de tots els ostatges —vius o morts—, la desmilitarització de la Franja, el control de seguretat per part d’Israel i la instauració d’un govern civil alternatiu a Hamàs i a l’Autoritat Palestina. El primer ministre israelià subratlla que la decisió respon també a les pressions dels ministres de la dreta religiosa extremista.
Reaccions polítiques, militars i civils
El líder de l’oposició, Yair Lapid, va qualificar la iniciativa de “desastre” que provocarà la mort dels ostatges, de nombrosos soldats, un cost de desenes de milers de milions i un col·lapse diplomàtic, afegint que és “exactament el que volia Hamàs”: atrapar Israel al terreny sense cap objectiu.
El cap de l’Estat Major de les Forces de Defensa d’Israel, Eyal Zamir, també es va oposar, advertint que la conquesta de la Franja “arrossegarà Israel a un forat negre”.
Les famílies dels ostatges van començar protestes tant als carrers com al mar, amb una flotilla que va sortir d’Ashkelon en direcció a la frontera marítima amb Gaza, acusant Netanyahu d’haver “condemnat a mort” els seus familiars. Hamàs, per la seva banda, va advertir que “l’agressió tindrà un preu dolorós”.
Emergència humanitària a Gaza
Mentrestant, la situació humanitària a Gaza continua empitjorant. Segons l’Organització Mundial de la Salut, el juliol es va registrar la taxa mensual més alta de desnutrició infantil aguda, amb 12.000 infants menors de cinc anys afectats, i un augment de les morts relacionades amb la manca d’aliments.
L’ONU alerta que la nova escalada provocarà més desplaçaments massius, més morts, més patiment humà i destrucció. Aquesta realitat, agreuja encara més una situació insostenible després de gairebé dos anys de conflicte.
La parròquia de Gaza
Per la seva banda, Gabriel Romanelli, rector de la parròquia catòlica de Gaza, afirma estar “sense paraules” per descriure la situació a Gaza. “Continuem intentant fer el bé: els capellans i religiosos i religioses, no som herois, som gent convençuda que té una missió que ens demana el Senyor i l’Església d’acompanyar els feligresos i ajudant els homes i dones de bona voluntat”, afirma en un nou vídeo per actualitzar l’estat dels més de 450 refugiats que es troben a la parròquia des de fa 22 mesos.
Segons Romanelli, “la situació és terrible i les notícies són molt dolentes”. “Demanem al Senyor que acabi amb aquesta guerra que influeix en tota la regió”, afirma el rector, assegurant que cada dia més de guerra implica “més mort, més destrucció, més pares sense fills i fills sense pares i més patiment pels ostatges israelians que continuen en captiveri”. “Que el Senyor toqui el cor de tots aquells que tenen el deure de prendre decisions justes per respectar la llei natural, humanitària, positiva i bona i es faci justícia”, conclou.
