Una basílica de la Mare de Déu de la Mercè plena de gom a gom va ser l’escenari, aquest dimarts 9 de setembre a la tarda, de la missa que va marcar l’inici de les commemoracions, que es duran a terme durant els pròxims mesos, pels 250 anys del temple on es venera la patrona de Barcelona. Una construcció d’estil rococó que, ocupant el lloc on s’elevava un església del segle XIII, al bell mig de la capital catalana, es va donar per acabada i es va consagrar també un 9 de setembre de 1775.
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan-Josep Omella, va presidir l’eucaristia, que va ser concelebrada per un gran nombre de religiosos de l’orde de la Mercè, com ara el rector de la basílica, Fermín Delgado, i el superior provincial de la Província d’Aragó, José Juan Galve, així com per preveres de l’arxidiòcesi barcelonina com Salvador Pié, rector de la basílica de Santa Maria del Mar.
Omplint la nau, van assistir a la primera de les celebracions per aquesta efemèride des d’Albert Batlle, tercer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, fins a membres de la Germandat de la Mercè i col·laboradors i voluntaris d’aquesta església, passant per 3 religiosos procedents de les Filipines que han sol·licitat a l’arquebisbat de Barcelona l’agermanament del temple amb la seva parròquia.
En la seva homilia, el cardenal va insistir en el fet de considerar l’altar, centre d’una església com ho és la taula en una casa, com un element que recordi “que Déu està aquí, amb nosaltres”. Una referència a aquest element consagrat sobre el qual el purpurat reconeixia que “és aquí on, com a casa, i sota la mirada de la Mare de Déu, estrenyem llaços de fraternitat i comunió, com el do que tenen les mares d’unir les famílies“.
Finalment, Omella va voler subratllar la seva invitació a no només assistir a l’eucaristia el diumenge, sinó cada dia: “Cada vegada són més els joves de Barcelona que ho fan”, va insistir, assenyalant que “tenim la llavor d’una comunitat nova i evangelitzadora” a l’arxidiòcesi, la qual és confiada, segons el cardenal, a la Mare de Déu de la Mercè, “princesa de Barcelona i protectora de la ciutat”, va concloure.
