En aquests últims compassos del Jubileu dels Joves, el sol irradia amb tota la seva intensitat cada matí a Roma. Mentrestant, la ciutat viu l’ebullició que suposa l’arribada de més de mig milió de pelegrins de diferents parts del planeta i les cues per travessar la Porta Santa de la basílica de Sant Pere, al Vaticà, porten a la immensa majoria d’ells a guanyar la indulgència plenària, després d’hores d’espera.
Aquest passat divendres, entre els nombrosos grups de joves que omplien els accessos a la Via de la Conciliació, hi destacava una nodrida presència de llatinoamericans. Alguns anaven resant el sant rosari i uns altres arribaven cantant amb les seves guitarres i veus per a fer més suportable l’enorme cua que s’ha generat dia sí dia també per a entrar en la basílica.
Janne Rishor Villalobos, encarregat de la pastoral juvenil de l’Arxidiòcesi de San José de Costa Rica, manifestava haver arribat a Roma al costat de 250 joves, entre les delegacions enviades per les diòcesis del seu país i altres moviments eclesials costa-riquenys.
“Cada mes, des de fa un any, hem tingut catequesis de manera presencial i virtual entre les 8 diòcesis del nostre país, preparant el cor per aquest moment, abans de la missa d’enviament celebrada a la basílica de Nostra Senyora dels Àngels”, continuava Villalobos, mentre els joves del seu voltant, en ple cor del cristianisme, entonaven càntics religiosos al ritme d’una guitarra i una gran bandera.
Villalobos també indicava que un dels objectius de l’Església del seu país és que els joves que participen en aquest Jubileu es puguin sorprendre amb el propòsit que Déu té amb cada un d’ells. “Volem que els nostres joves descobreixin a Jesucrist com un amic convertit en camí, veritat i vida”, admetia, abans d’assegurar que “hem de continuar oferint-los aquests espais perquè puguin assaborir l’esperança per a poder-la transmetre, però primer han de viure-la”, acabava el sacerdot, que prosseguia el seu camí en la filera per accedir a Sant Pere.
A pocs metres, grups de pelegrins arribaven des de territoris més pròxims a Roma. Com uns joves de Bilbao, que intentaven. com l’Erlainz, fer més amena l’estona per accedir a la basílica vaticana. “Són dies molt bonics, estem gaudint molt i es viuen, en general, amb molta alegria”, comentava, indicant que tots ells esperen trobar-se durant aquest cap de setmana amb un Robert Prevost que contagiï “força, unió i molta confiança”.
De Sant Pere d’Abrera al Jubileu de Roma
Francisco García, rector de Sant Pere d’Abrera, a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, animava els membres de la seva comitiva en aquest recorregut, amb un sol de justícia, cap a Sant Pere. “Els tinc cansadíssims”, reconeixia, un cop assolien el seu propòsit. “Aquest matí de divendres hi ha hagut tanta gent per aquí que hem hagut d’esperar dues hores llarguíssimes de sacrifici i incomoditat per a poder entrar finalment”, prosseguia, remarcant “l‘emoció” amb què es va viure aquesta experiència.
Cristina Godoy, que forma part del grup de la parròquia d’Abrera, assenyalava, en aquest sentit, que “a pesar del cansament, ha valgut la pena fer tota aquesta espera i viure el gran moment”. “És una situació que te la pots arribar a imaginar, però no té res a veure quan finalment ets aquí”, expressava també aquesta jove. “És un gran sacrifici que, finalment, s’ha vist plenament recompensat”, deia, per la seva part, un altre jove santfeliuenc, Ismael Carranco.
Tant aquests dos joves com la resta de pelegrins d’Abrera —setze— eren a Roma gràcies a l’impuls que des de la parròquia dirigida per García s’ha fet aquests darrers anys, principalment des de la pastoral familiar. “Aquest és un mecanisme pastoral fructífer”, posava en relleu el seu rector, “i, segurament, el que ha fet possible que aquests dies la capital italiana s’ompli de tantíssims joves assedegats de fe”.
