Han estat molts els instruments que han passat per les mans de la jove tarragonina Neus Santesmases (1996) des que va arribar amb 7 anys a l’Escola de Música Robert Gerhard de Valls, on actualment és docent, com la flauta travessera, el piano, el saxo, la guitarra, el flabiol i el tamborí, la gralla o l’orgue. Però des de fa uns mesos el contacte amb l’organetto, més propi de l’Edat Mitjana i del Renaixement, li ha permès endinsar-se musicalment en el món sonor d’una de les religioses més importants de la història, l’abadessa d’origen alemany i feta santa per l’Església catòlica, Hildegarda de Bingen (1098-1179).
Així és com aquest diumenge 14 de setembre, a les 18 h, Santesmases tornarà a transportar els espectadors que visitin l’església del Monestir de Santa Maria de Valldonzella al 1151. És l’any en què la prolífica benedictina i proclamada doctora per l’Església catòlica va escriure Ordo Virtutum, el drama espiritual i cantat més antic que s’ha conservat íntegrament. I una obra que la jove va conèixer arran del seu contacte, com a voluntària, amb el Monestir de Sant Benet de Montserrat, des d’on es coordina una representació teatral i musical que —abans d’arribar de nou a la capital catalana, on es va presentar a la parròquia de Sant Pau del Camp— ja ha passat pel cenobi benedictí i, després, per Poblet i Lleida.
“Era referent i creava comunitat”
Amb la direcció escènica de la monja Teresa Forcades i la supervisió musical de Rosa Maria Aguadé, durant més d’una hora es posa en relleu el gran potencial dels éssers humans per viure una vida plena, així com les seves dificultats per actualitzar la imatge de Déu. “L’originalitat teològica de la religiosa alemanya fa que no es digui en cap moment a l’ànima [una figura que és temptada pel diable] ni què ha de fer ni quines són les seves culpes”, detalla Santesmases, “ja que se la remet una vegada i una altra a considerar qui l’ha creat, a través de les virtuts que Déu li ha donat, i quina és la seva dignitat moral”.
“Cada vegada que la rellegim, Holdegarda de Bingen ens obre nous horitzons“, destaca aquesta jove nascuda a Vila-rodona, formada a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i que observa com, “a pesar de tenir l’aparença de ser una música senzilla, la peça de la religiosa del segle XII havia de ser musicalment trencadora si es compara amb el cant gregorià, present en moltes esglésies de l’època”. Una riquesa que, segons Santesmases, denota el caràcter d’una dona que “era referent i creava comunitat“.
Una arpa o unes campanes són altres instruments que acompanyen un grup d’actrius no professionals (“i de dos actors, que encarnen Jesús i el dimoni, antagònics”, afirma) entre les quals hi ha, per exemple, Neus Forcano, directora de Justícia i Pau a Barcelona. Un equip que, mentre en un futur desitja “poder volar a Alemanya per oferir el nostre treball al bressol de l’abadessa“, com assegura la instrumentista, té en el seu organetto un vincle important amb la música catalana, ja que va ser cedit al Monestir de Sant Benet per la família del musicòleg Enric Gispert, de qui es commemora el centenari del naixement.
