La manca de vocacions i l’envelliment de les comunitats religioses estan transformant el mapa de la vida consagrada a Catalunya i al món. Els missioners claretians, fundats per sant Antoni Maria Claret, han hagut de reestructurar-se i tancar comunitats històriques, però continuen compromesos amb la missió educativa, pastoral i social. El claretià Màxim Muñoz, responsable de formació de la província claretiana de Sant Pau, que comprèn Catalunya, Pais Basc, Itàlia i França, reflexiona en el programa Signes del temps del diumenge 2 de novembre sobre la situació actual de la vida religiosa i sobre com mantenir viva l’esperança enmig de la secularització.
Tancament de comunitats religioses
Muñoz reconeix que per a ell “és un dol” cada vegada que sent com les comunitats vedruna, dominiques, claretianes marxen d’un lloc. “És una pèrdua, perquè la vida religiosa no és només la feina que fem, també és un testimoni de comunitat, és una presència, i, per tant, sense comunitats religioses ens estem empobrint”, assenyala el religiós.
Segons el religiós, els missioners claretians han hagut de prendre decisions difícils en aquest sentit, com el tancament de la comunitat de Lleida, on eren presents des de feia molts anys. “Sempre és una gran pena, aquests tancaments”, diu. “Ja ens agradaria obrir comunitats, però és una necessitat vital: quan hi ha menys forces, cal concentrar-se en el que és prioritari.”
“Per als claretians”, continua Muñoz, “les comunitats han de ser mínimament viables” i recorda que “no són capellans diocesans, sinó religiosos que viuen en comunitat”. Pel que fa als feligresos de Lleida, assegura: “Els ha dolgut molt, i això vol dir que ens estimaven… esperem que la llavor plantada els permeti continuar amb els projectes que tiraven endavant”.
Paper clau del laïcat i crisis de vocacions
El claretià destaca també el paper clau dels laics i les laiques en les seves institucions: “Avui no podríem portar gairebé cap iniciativa sense comptar amb ells”, confessa, tot recordant que participen en àmbits de gestió, economia i educació. “La nostra intenció —afegeix— és que no se sentin col·laboradors nostres, sinó que compartim la mateixa missió.”
Tanmateix, el claretià remarca que “ens fixem, sobretot, perquè potser és el que més es veu, en la crisi vocacional dels religiosos, dels capellans, però és que fonamentalment ens trobem davant d’una crisi de fe, i de cristians.”
La transmissió de la fe i l’aportació social de l’Església
En aquesta mateixa línia, pel que fa a l’Església en el món actual, afirma: “Estem en un canvi d’èpoc notable i a l’Església li costa ressituar-se. Sovint es manté una mentalitat i estructures de majoria, tot i ser una minoria”, diu, advertint que la transmissió de la fe als joves ha de passar “per canals de proximitat, de contacte, de fer veure que l’estil de vida de l’Evangeli val la pena de viure”. En aquest punt, Muñoz admet que de vegades l’Església “sona més doctrina, estructura i moral”, i que és difícil “fer veure l’altra cara, que és Jesucrist, una crida a una vida nova i amb esperança”.
Tot i el context advers, Muñoz defensa que la vida religiosa continua essent necessària per a la seva aportació social, educativa i pastoral: “Som carismes molt diversos, sorgits com a resposta a necessitats que potser l’administració no cobreix”, reivindica. Tot i la pèrdua de presència en alguns llocs, assegura que encara hi ha sensibilitat per ser al costat dels més vulnerables. També destaca el treball conjunt entre congregacions en projectes com l’Escola Cintra o Saó, i valora la col·laboració mixta entre religiosos i religioses de diferents ordres.
Renovar-se per sobreviure
Finalment, el claretià explica el procés de reestructuració de la seva congregació, que ha unit Catalunya, Euskal Herria, França i Itàlia sota la província de Sant Pau: “Era necessari, perquè arriba un moment que no pots mantenir la mateixa estructura amb menys gent”, assegura. Recordant que cal “una nova manera d’entendre l’organització”, Muñoz veu aquesta etapa com una oportunitat per obrir perspectives. “Allò que s’ha sembrat tornarà a créixer, potser d’una manera renovada i adaptada als nous temps”, conclou.
