“En nom de Déu sia e de Madona Sancta Maria. Ací comença la representació de l’Assumpció de Madona Sancta Maria”. Aquest és l’inici d’El Misteri de la Selva, un dels drames assumpcionistes dedicats a la Mare de Déu més antics d’Europa que es representa a l’església de Sant Andreu de la Selva del Camp (Baix Camp), cada 14 i 15 d’agost. Datat del segle XIV, està escrit en llengua romànica del segle XIV i pel seu interès literari, religiós i cultural, es defineix com una “joia del teatre medieval en català”.
Entre ventalls que es mouen d’un costat a l’altre per la xafogor de la nit del 14 d’agost, la gent omple de mica en mica l’església de Sant Andreu per veure una de les obres més antigues escrites en català. Els tècnics de llum, escenògrafs i el personal de vestuari i perruqueria van de bòlit enllestint els últims preparatius. “Es fa el que convingui. Jo pentino perquè és el meu ofici, però també faig altres tasques”, explica Franzina Ferrater, presidenta del patronat del Misteri, mentre ultima el pentinat a una noia del cor. Ferrater participa activament en l’obra des de 1994, primer com a vocal, participant en el cor, també va fer el paper de Mare de Déu durant uns anys. “El meu pare, Camil Ferrater, va trobar el text a l’arxiu parroquial i va impulsar aquesta obra el 1980. Ell dirigia i la mare hi participava. Me la sento molt meva, ja que de petita vivia intensament els assajos”, relata.
Enmig dels assajos dels cors, que ressonen enmig de les pedres de la parròquia, hi ha la Thalia Gomis, una noia jove que fa 3 anys que hi participa. “Per a mi —comenta— és tradició i representa fer poble, on tothom s’ajunta i en surt aquesta meravella”. Com d’altres selvatanes, la participació li ve de tradició familiar, ja que la seva mare ha format part de l’organització i el seu pare fa el paper de l’apòstol Sant Pere. En aquesta edició, ella fa de dimoni, que té per funció entrar amb fúria a l’església per intentar segrestar la Mare de Déu. “Nosaltres entrem i cridem per espantar la gent sense tocar-los, això ja és una norma”, detalla Gomis, convençuda que el Misteri “és un dels actes més bonics de la Selva”.
Les escenes del Misteri de la Selva
Com si es tractés d’un retaule en moviment, El Misteri de la Selva es divideix en 24 escenes on participen un centenar d’actors que representen l’Assumpció de Maria en cos i ànima al cel. Un drama autosacramental que es representa any rere any i manté un gran interès filològic i teològic. De text anònim, però possiblement atribuït a un frare dominic o franciscà, representa una esplèndida mostra del teatre català que combina la llengua del poble i el lèxic trobadoresc. Una altra de les particularitats d’aquesta representació és que tots els cants són a capella fidels a les acotacions musicals del segle XIV.
De les diferents escenes destaca el càntic inicial de la Mare de Déu en què demana al seu Fill que se l’emporti al seu repòs, un moment que transmet pau i serenitat als presents. El moment cabdal de l’obra arriba quan els apòstols inicien la processó d’enterrament i els jueus intenten interrompre-la per cremar el cos de la Mare de Déu. L’intent, però, fracassa i queden afectats per una ceguesa. Jesús retorna l’ànima de la seva mare, la ressuscita i se l’endú al cel mentre li canta una lloança. El colofó arriba quan Jesús corona la mare i la resta de personatges: els apòstols, àngels i sants i santes ho celebren al cel. Allí Maria promet intercedir pels pecadors davant el seu Fill i, tot seguit, els actors protagonitzen el solemne i gloriós cant final.
“El cant del principi de la Mare de Déu i el cant de tot el cor al final de la representació són els moments més colpidors per a mi”, explica després de l’obra Josep Maria Mateo, veí de la Selva del Camp i professor de la Universitat Rovira i Virgili. “La gent —afegeix— s’aboca en l’organització perquè El Misteri és una tradició molt arrelada a la Selva del Camp”.
Una obra paralitúrgica
“El Misteri de la Selva és un retaule en moviment que transmet molta simbologia”, assenyala un dels actors, Joan Massana, que ha fet diferents papers de l’obra des de la primera edició, fa 45 anys. “Els nervis es porten igual com la primera vegada, l’espai escènic és màgic. Tu allà has de desenvolupar un paper i actues com si realment fossis aquella persona”, afirma aquest professor de català.
La indumentària dels actors, que apareixen vestits de diferents colors (violeta, blanc, vermell i verd) transmet una simbologia pensada per a una obra paralitúrgica. “A l’edat mitjana hi havia moltes representacions teatrals dins de les esglésies perquè la litúrgia era en llatí i era incomprensible per a molta gent. Aleshores, es feien representacions per ensenyar el poble”, relata Massana.
Armand Puig: “És una gran catequesi”
Un dels participants del cor del Misteri de la Selva és Armand Puig, natural de la Selva del Camp, biblista i president de l’Agència de la Santa Seu per a la Valoració i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (AVEPRO).“Hi continuo col·laborant d’alguna manera, perquè me’l crec, me l’estimo i és una cosa que he fet des de sempre”, assenyala Puig, que ha format part de l’obra en 42 edicions.
Per a Puig El Misteri de la Selva, “és una gran catequesi perquè el poble entengui què significa que la Mare de Déu pugi al cel en cos i ànima”. “La dramatització fa que sigui diferent i és el primer valor. El segon és l’autor, un home que ha llegit els clàssics i pràctica bé els contrastos. Això es nota en el fet que els sants i els àngels tenen un to de veu més celestial, els jueus tenen un to agre, i els dimonis no tenen cap to, sinó que criden i només volen destruir”, descriu el prevere, tot assegurant que aquesta obra d’art paralitúrgica “ens vol fer entendre que només quan ens acostem a les coses de Déu podem veure la humanitat plena”.
Viatge a Roma amb motiu del Jubileu 2025
El pròxim 27 de setembre, amb motiu del Jubileu, més de 100 persones, entre actors i personal tècnic, viatjaran a Roma per representar El Misteri de la Selva a la basílica de Santa Maria Sopra Minerva. “S’ha escollit aquesta església perquè és d’arquitectura medieval i està dedicada a la Mare de Déu”, apunta Puig. Serà una gran oportunitat de donar a conèixer aquest patrimoni immaterial a la Ciutat Eterna a ciutadans del món i a destacades personalitats de l’àmbit cultural i acadèmic i de la mateixa cúria romana.
El Misteri de la Selva també es va representar la capital italiana durant el Jubileu de l’any 2000. En aquella ocasió va ser a Santa Maria in Trastevere, com recorda l’actor Joan Massana. “Tot i que l’obra està concebuda per ser representada aquí, en moments especials l’hem portada a espais emblemàtics com la catedral de Tarragona, la Sagrada Família, Montserrat i al Monestir de la Dormició de Jerusalem. “El Jubileu és un moment de gran importància per als cristians. A Roma hi ha gent d’arreu del món i pensem que pot ser una manera d’internacionalitzar El Misteri de la Selva com una petita representació de la cultura catalana”, conclou Massana.
