Tot i que fa unes setmanes cap dels pelegrins del Jubileu de l’Església catòlica no s’esperés que, durant els mesos d’abril i maig, la mort del papa Francesc i el procés per elegir un nou pontífex alterarien el programa d’aquest important esdeveniment celebrat cada 25 anys, relegant-lo a un segon pla informatiu, la ciutat de Roma es va convertir de l’1 al 4 de maig —arrencant el Dia Internacional dels Treballadors— en l’epicentre d’un “clar compromís pel treball digne en totes les capes socials existents”.
Aquesta és la manera com Mercè Solé, directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, defineix la seva experiència viscuda en un Jubileu dels Treballadors “marcat per l’absència d’un papa molt preocupat per un afer al qual es va aliar sempre” i en què va acompanyar una desena de representants espanyols de la pastoral del treball: “Va ser una delegació encapçalada per Abilio Martínez, bisbe de la diòcesi d’Osma-Sòria i president de la Subcomissió Episcopal per a l’Acció Caritativa i Social de la Conferència Episcopal Espanyola, i en què hi havia representants de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica, d’Acció Catòlica Obrera, de la Joventut Obrera Cristiana, així com alguns companys d’Alacant i el director del departament de Pastoral del Treball de la CEE, el laic Antonio José Aranda”, com detalla Solé a Flama.
Després de viure un primer de maig “especial” i en què, des de les vies principals del Vaticà, la comitiva guanyava el Jubileu travessant la Porta Santa de la basílica on fa uns dies era exposat el cos sense vida de Bergoglio, Solé destaca que durant aquestes jornades jubilars es va tenir un record per “tots els companys morts en accidents de treball i tots aquells qui formen part dels nostres moviments, que hem portat al cor“. Tampoc s’oblidava, com indica Solé, de “la preocupació de l’Església pel món del treball”.
“Tenim present el llegat del pontificat de Francesc en aquesta línia —continua—, però també el destacat paper que han protagonitzat vers els problemes del món obrer altres pontífexs com Lleó XIII, autor de l’encíclica Rerum Novarum, de 1891, Joan Pau II o Benet XVI, els quals no van fer perdre mai l’esperança als seus coetanis mentre anaven reforçant tan bé com podien la relació entre l’Església i els treballadors”.
Solé, que va poder conèixer en aquest pelegrinatge a la Ciutat Eterna l’economista italiana Alessandra Smerilli, religiosa de l’Institut de les Filles de Maria Auxiliadora i secretària del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, considera com a “positiva” la política d’aquest organisme “consistent a escoltar, reflexionar i emetre propostes pastorals concretes al voltant dels treballadors i la justícia social”. “Gràcies a l’Església que ens ha permès tenir avui dia Francesc —conclou—, la qüestió del treball es continua observant com a vertebradora en molts aspectes de la vida humana, i en tots els grups socials”.
